Loco Amoris és el segon espectacle de la companyia emergent La Bella Otero. El projecte neix d’un impuls creatiu arran d’una realitat compartida de manera separada: una relació a distància. Els dos intèrprets de l’obra,
Aquesta obra l’he vist al Teatre de l’Aurora.
Emma Arquillué i Pablo Macho Otero (també autor del text) van viure en primera persona durant dos anys aquesta situació. Partint d’aquesta vivència concreta, el projecte porta la reflexió cap a un lloc tan ampli i extens com és l’amor en el segle XXI.
L’interessant era agafar les experiències més profundes. Una parella. Tu i Jo. Jo me’n vaig a estudiar a París. Tu et quedes a Barcelona. Reflexiona sobre la parella, la distància i dels sentiments de cada individu en les diferents fases de la seva relació.
El fet de parlar en tercera persona com a fantasia. Parlar-ne com si fos un altre, ja que hi ha la persona com a tal i l’ideal o idealitzat de la parella. Encara que tenim a dos actors en escena, sembla que tenim sempre quatre persones. Una la parella real i l’altre, les persones idealitzades o la que volem que siguin.
En el col·loqui posterior de l’obra, ja ens van comentar que volien parlar com a protagonistes de l’obra (decisió del director Pau Roca). Per aquest motiu es presenten com a Emma i Pablo, però posteriorment durant tota la funció no es diuen noms.
Un escenari ple de flors, com un petit jardí com l’inici de la parella. Al final veiem que aquest jardí perfecte es van trencant algunes flors, queden trepitjades, malmeses com la pròpia història d’una relació. On amb el pas del temps va quedant l’essència, però tot val la pena. Aquest espai és molt més poética que tenir un espai d’un pis a Barcelona i altre a Paris.
Podeu veure la meva opinió i part del col·loqui que vaig assistir al següent enllaç