Com deu ser no sentir el cos com a propi? Trobar-se estrany/a dins d’una carcassa de carn amb la qual no t’identifiques? En un món binari, on tot ha de tenir cabuda sota una etiqueta per a resultar comprensible, acceptat i normalitzat; les persones transgènere se senten incompreses, aïllades de tot i de tots.
Amb una delicadesa infinita, Limbo, de L’era de les impuxibles, explica el trànsit de la Berta per convertir-se en l’Albert. Una peça de teatre-dansa excepcional que mostra l’angoixa que viu aquell qui emprèn el viatge cap a l’altre costat. La música en directe de Clara Peya transmet a la perfecció els alts i baixos emocionals del procés i aconsegueix submergir l’espectador en aquest viatge íntim, valent i solitari protagonitzat per Mariona Castillo i fer-lo partícip. Sens dubte, el gran encert de l’obra és la dolça batalla entre el jo femení de la Berta –Tatiana Monells– i el jo masculí de l’Albert –Ariadna Peya-, una coreografia enèrgica que dóna en el clau per expressar els dubtes, decisions, pèrdues i somnis d’aquesta aventura cap a la llum, d’aquest camí cap a la llibertat de triar qui som.