Idealitzar què podria haver sigut. Repassar els detalls, les decisions que van canviar el rumb de la vida. Ser feliç? Conformar-se? Afirmacions molt contundents i alhora molt vagues, què volen dir exactament? Amb 30 anys la vida no es mira igual que als 60. Retrets? Alguns.
Ella ha sigut feliç de veritat tres vegades a la seva vida. Ell ha tingut por real en tres ocasions al llarg de la vida. Dues persones molt allunyades en el seu inici queden atrapades fortuïtament en un ascensor i comencen a parlar i a fer-se preguntes surrealistes. Sense adonar-se, s’expliquen coses que potser ningú sap ni sabrà. Parlen d’anhels i de somnis, però també d’allò que no els hi agrada o que els fa sentir tristesa. Surten de l’ascensor, intercanvien els números de telèfon… i la resta, és la seva història.
Divertida i autèntica, aquesta obra parla de la vida i l’amor en totes les seves vessants. Dels desitjos i expectatives del futur, i també de l’eterna pregunta: què hauria passat si…?
El text de Marc Artigau és un viatge preciós per la vida d’aquests personatges. De manera senzilla i captivadora fa entrar a l’espectadora en la bombolla dels personatges. Hi somriu, s’alegra i s’entristeix una mica. És un relat que tot i la capa d’amabilitat que tenen les seves paraules, aquestes mateixes van sentenciant realitats punyents i contundents que van deixant un pòsit en el públic. No és una comèdia per passar una bona estona, és una narració de la vida acurada i versemblant.
Per a aquest relat tant difícil i simple alhora, que atrapa al públic des del primer moment, no es podia tenir millors companys que Maria Rodríguez i Miki Esparbé. Com dos amics que es troben per dinar i recorden anècdotes i no es deixen passar ni una, la seva complicitat desborda als personatges. Interpel·lant i interactuant amb el públic, creen una connexió amb tots els presents i els converteixen en part activa del relat. És increïble com Esparbé aconsegueix transformar-se en els seus personatges totalment, sense esforç (o això sembla). És com si a l’entrar a l’escenari ja no existís qui hi ha fora, només la persona que està a punt d’explicar la seva història. És una màgia que deixa astorada a l’espectadora.
Aquesta producció és un espai de tendresa i felicitat al qual es vol tornar des del mateix moment que s’ha sortit del teatre.