El fet que veure una obra de ciència ficció als nostres escenaris ens sembli ja tan habitual i, segons quines temàtiques, fins i tot, repetitives, ens dóna una pista important de com s’ha diversificat en els darrers anys l’oferta teatral de Barcelona. Probablement, va ser Javier Daulte, amb els seus muntatges Gore, ¿Estás ahí? o, sobretot, 4D Óptico, un dels encarregats d’obrir el camí a certs gèneres més associats tradicionalment al cinema i la televisió. En aquest sentit, Life Spoiler segueix l’estela d’altres propostes que abans han barrejat comèdia, intriga i física quàntica, amb un resultat més que efectiu, tot i no ser ja una novetat. En realitat, el més engrescador del seu conjunt és el seu brillant punt de partida: una societat on totes les publicacions de Facebook dels futurs set anys apareixen publicades de la nit al dia. El producte és un enginyós joc de realitats paral·leles que aprofita per fer una reflexió sobre la possibilitat de canviar el nostre destí, superant amb èxit tots els embolics, paradoxes i girs impossibles que el mateix text planteja. L’espectacle és un cant a les noves oportunitats, amb el seu punt d’emoció, un bon ritme, solvents interpretacions i trucs visuals força atractius. Per tant, malgrat el déjà vu que suposa tornar a sentir l’explicació sobre el gat de Schrödinger i el risc de transitar una trama un pèl retorçada, Life Spoiler és un entreteniment intel·ligent, àgil i refrescant que dóna peu a converses per a després de la funció que poden arribar a ser molt interessants.
Enllaç copiat!