Els nostres avis coneixien a Pitarra sobretot per drames com Les joies de la Roser, La dida, La creu de la masia o La filla del marxant, però Frederic Soler i Hubert -nom autèntic de l’autor- va destacar principalment per la seva trajectòria satírica, que el convertiria en un dels pares de la comèdia catalana i també en un dels principals artífexs de la normalització de la dramatúrgia en català. L’esquella de la torratxa, ja representada la temporada passada dins de l’homenatge que li va retre el TNC, o El castell dels tres dragons són algunes de les seves sàtires més conegudes, tot i que Liceistes i Cruzados passa a ser des de ja un dels seus èxits més importants. I en això hi té molt a veure Jordi Prat i Coll, ja que el muntatge que ha presentat en el Nacional té l’energia, el to i el bon gust que el converteixen en un petit clàssic.
En si, aquesta comèdia de Pitarra no deixa de ser una anècdota o un conflicte local que ens queda llunyà i que pràcticament ningú recordaria, si no fos pel completíssim programa de mà que se’ns dóna a l’entrada. Les baralles dels aficionats operístics -els del Teatre de la Santa Creu amb els del Liceu– donen peu a una trama senzilla i modesta, que deixa a la vista els andamis d’una comèdia clàssica. Aquí és precisament on el director treu tot el suc possible a la peça, aconseguint un to just que podria arribar a passar-se… però que no ho fa. D’això en tenen molta cura uns comediants esplèndids, capitanejats per una eufòrica i encertadíssima Anna Moliner i un recuperat Pep Sais. En resum, una festa teatral que de ben segur gaudireu.