Quan es porta a escena una obra satírica, i més si és un text de Serafí Pitarra, s’ha de calcular on és la línia que separa la caricatura més àcida del ridícul més espantós. I això, ho té molt clar en Jordi Prat i Coll, director de l’adaptació. Els seus actors juguen fins al límit i saben guanyar amb avantatge.
Liceistes i cruzados és un text tan musical, no només perquè es parli d’òpera, si no perquè els versos respiren música en tot moment. I quan el piano de l’Andreu Gallén fa acte de presència, crea un diàleg entre text i música que la màgia que desprèn tot el conjunt trenquen l’espai-temps amb una facilitat innata.
Uns actors extraordinaris i un text molt ben adaptat fan que ressusciti el mateix Pitarra, a la Sala Petita del TNC, i surtis del teatre amb un somriure d’orella a orella.