Parlem de sexe…

No és gens sorprenent que en el moment actual del Me Too i de la reivindicació feminista es reposin o recuperin obres que, en el seu moment, van defensar i reivindicar la posició de la dona en el món. Si a principis de temporada s’estrenava Shirley Valentine, ara li toca el torn a aquesta obra del 2009 que utilitza la invenció del vibrador elèctric per explicar la repressió sexual de la dona americana en el segle XIX. Una repressió que les nostres àvies, i fins i tot les nostres mares, també van patir d’alguna manera a la seva joventut. I és que la sexualitat de les dones i l’orgasme femení van trigar molt de temps a tenir-se en compte…

Julio Manrique ha dirigit amb elegància i el seu habitual bon gust aquest text de Sarah Ruhl que, al meu entendre, guanyaria molt amb un entreacte. L’obra té una duració excessiva i gira gairebé sempre entorn del mateix conflicte, tot i que no es pot negar que la bona feina de tot el repartiment aconsegueix que tot plegat sigui un entreteniment més que recomanable. El resultat global també té molt d’agrair a l’envejable feina d’Alejandro Andújar, responsable dels increïbles decorat i vestuari. En definitiva, una obra que salva alguns esculls de l’original per arribar al públic amb forma de poètica (i divertida) reivindicació.