La veritat sobre el cas “Quichote”

16/07/2017

La veritat sobre el cas “Quichote”

Diu Sanson Carrasco al principi de la segona part del Quijote quan el propi Don Quijote li pregunta sobre les expectatives dels lectorsal voltant de la possibilitat que n’hi hagués una de segona part: “Vengan más quijotadas, embista Don Quijote y hable Sancho Panza, y sea lo que fuere, que con eso nos contentamos”. El fet que Sansón Carrasco parli des de dins de la novel·la ens dóna la mesura de fins a quin punt Cervantes va voler barrejar i diluir, de fet, les nocions de realitat i ficció a la seva obra.

Sortie de Sécours i Gataro han unit forces des de Quebec i Barcelona per abordar amb ironia el tema i per posar de manifest que, sovint, és una discussió estèril, però sempre divertidíssima. La ficció forma part de la realitat, no van paral·leles, sinó que estan imbricades, i la majoria de les vegades es confonen. Philippe Soldevila i Víctor Álvaro amb tot el sentit de l’homor del món juguen a extraure els personatges de l’obra i fer-los parlar des d’una mena de “fora de temps” sobre el Quixot i tot el que l’envolta. Tints de documental per posar en evidència l’embolic i potser la tossudesa amb què afrontem l’assumpte des de fa quatre segles.

La riquesa de recursos (audiovisual, titelles…) permet desdoblar personatges i enfrontar-los entre sí, les parelles dic, en una hàbil giragonsa que juga a favor fins al final de l’obra. El mateix títol, amb tota la seva càrrega irònica, es permet el luxe de parlar de les “veritables” aventures i col·labora a l’afany dels autors de desfer la falsa dicotomia realitat vs ficció.

El muntatge té altibaixos, en part, per la pròpia ingenuïtat del plantejament. Potser en el top 5 dels motius literaris més estudiats i amb més pàgines en revistes acdèmiques i en manuals en totes les llengües sigui el de la ficció i la realitat al Quijote, i, tot i les virtuts que ja hem comentat, sobrevola una actitud un pèl naïf que sembla deixar-ho tot a la comicitat que siguin capaços d’imprimir els actors i les actrius.

En qualsevol cas, a Les véritables… hi ha traces de bon teatre, de risc i de ganes de passar-ho bé.


Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /,

Les véritables aventures de Don Quichotte de la Mancha

Les véritables aventures de Don Quichotte de la Mancha

L’arribada del Quixot a Barcelona serveix per explorar la frontera entre realitat i ficció. Peça multidisciplinar i internacional, amb titelles i actors de carn i òssos.

Què fa que, quatre-cents anys després de la mort del seu autor, El Quijote es consideri encara una novel·la d’una modernitat extraordinària? Segurament, el fet que l’obra transcorri en la frontera entre la realitat i la ficció, entre la raó i la bogeria, entre l’art i la vida. També transita per aquest territori el muntatge creat per les companyies quebequeses Sortie de Secours i Pupulus Mordicus i la catalana Gataro, una producció multidisciplinària que barreja llengües i que combina actors reals amb titelles i elements audiovisuals.

Alonso Quijano tornarà a convertir-se en el Quixot per defensar les seves veritables aventures davant de falsificadors com Avellaneda. És el pla “real” d’una representació en què el mateix Cervantes i el seu personatge ens mostraran fins a quin punt és ambigua la relació entre la ficció i la vida. I la ficció queda en aquest muntatge en mans dels titelles de la companyia de Maese Pedro, que mirarà de portar a escena Las aventuras de Don Quijote de la Mancha.

Video

Fotos + fotos

Les véritables aventures de Don Quichotte de la ManchaLes véritables aventures de Don Quichotte de la ManchaLes véritables aventures de Don Quichotte de la ManchaLes véritables aventures de Don Quichotte de la ManchaLes véritables aventures de Don Quichotte de la Mancha

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Continuant amb el Grec avui a l’Almería Teatre he estan veient aquesta adaptació molt lliure de Philippe Soldevila sobre el text de Cervantes. Es tracta d’una coproducció de les companyies canadenques Sortie de secours i Pupulus Mordicus juntament amb la catalana Gataro. De forma un tant esbojarrada y refrescant ens fa una lectura viva per arribar a la reflexió de la línia que separa el bé del mal, la realitat de la ficció o la veritat de la mentida dels personatges de l’obra. Per a això quatre actors, els quebequesos Pierre Robitaille i Nicola-Frank Vachon i els catalans Victor Alvaro i Savina Figueras comparteixen escenari amb un bon nombre de magnífics titelles als quals donen vida i veu. Els canadencs parlen en francès, els catalans en castellà i els titelles segons el que ho està manipulant. Per a això hi ha un mil·limetrat panell traductor que amb precisió tradueix del francès al català i viceversa. Durant tota la representació hi ha música en viu a càrrec del compositor François Leclerc. El treball de tots tant quan són personatges de carn i ossos com titelles, és excepcional. Així mateix hi ha un suport audiovisual efectiu i molt aconseguit. Fantàstica posada en escena i magnífic vestuari tant dels actors com els titelles. L’altre dia quan vaig assistir a la xerrada que va donar Cesc Casadesús, el va recomanar expressament i va comentar que al febrer s’havia estrenat a Quebec i els 15 dies que va estar en cartell en un teatre per a més de 2000 espectadors es van esgotar les entrades per a totes les representacions. Original, nou i diferent a tot, a ningú deixarà indiferent. Fins al 6 d’agost. Cal veure-ho

    03/07/2017

  • 12345

    Sabina Juniperus

    Un gran muntatge, amb uns titelles deliciosos!
    Val molt la pena, i no us espanteu pels tres idiomes. Tot l’espectacle està subtitulat i es segueix a la perfecció.
    Aneu-hi, ni que sigui per gaudir d’aquests meravellosos titelles.

    24/07/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    joc escènic entre la interpretació real i el llenguatge dels titelles plé de humor i on segons he llegit, l’espectacle ha representat gairebé dos anys de preparatius i feina. L’història s’explica fent ús dels recursos audiovisuals i dels titelles, on tots els personatges es desdoblen, ja que els personatges humans de carn i os tenen la seva replica en el titella corresponent. Quatre actors es deixen la pell a l’escenari interpretant tots els personatges i manipulant totes les titelles que intervenen a l’obra.

    04/08/2017

  • 12345

    Neus Mònico Fernández

    “Un joc entre realitat i ficció”

    “El Quixot”, reconeguda com l’obra mestra de Miguel de Cervantes, consta de dos parts: la primera publicada al 1605 “El Ingenioso Hidalgo Don Quijote la Mancha”, i la segona de 1615 “El Ingenioso Caballero Don Quijote de la Mancha”.

    Dels textos de “Don Quixot de la Mancha” neix l’obra “Les véritables aventures de Don Quichotte de la Mancha” de Philippe Soldevila que he pogut veure durant el Festival Grec al Teatre Almeria.

    Es tracta d’un projecte de més de dos anys de treball conjunt entre la companyia Gataro i les companyies quebequeses Sortie de Secours i Pupulus Mordicus, on es barregen personatges reals interpretats per actors (Víctor Alvaro, Savina Figueras), (Pierre Robitaille, Nicola-Frank Vachon), i els titelles de la companyia Pupulus Mordiscus manipulats pels mateixos actors.

    A part dels personatges de carn i os i els més de 20 titelles que surten al llarg de l’obra, hi ha una pantalla on hi ha projeccions i els subtítols dels diàlegs (en castellà o francès, depenent de l’idioma en que s’expressa cada personatge ( català, castellà i francès)). Sé que tot plegat pot semblar un pel complicat, us ben asseguro que és fàcil de seguir.

    L’obra parteix de la segona part del Quixot (explicada pels actors) escrita per Cervantes deu anys després de conèixer el plagi d’Alonso Fernández de Avellaneda. La primera part l’explicaran els titelles.

    No us preocupeu si no us heu llegit l’obra de Cervantes. Jo no me l’he llegit, i no he tingut cap problema de seguir l’obra. Total es tracta d’una fantasia, d’un joc entre realitat i ficció, i tots hi tenim cabuda. Realment ha estat una gran sorpresa. Divertida, original, impecable. La caricaturització, l’humor i les intencions moralistes són alguns trets característics de Cervantes que es poden apreciar en aquesta representació.

    “Les véritables aventures de Don Quichotte de la Mancha” no deixa de ser una parodia de les novel·les de cavalleries, una crítica a l’idealisme i una defensa contra el plagi.

    Per acabar només em queda que elogiar a tots els actors que fan una feina increïble, destacar al compositor i músic François Leclerc que toca en directe durant tot l’espectacle ; també felicitar a l’escenògraf, a l’il·luminador, a la responsable de vestuari i als més de vint-i-sis professionals que hi ha al darrera d’aquest muntatge.

    03/09/2017

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Articles relacionats

Acceptar Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web i cookies de tercers per a recollir informació sobre les seves visites i l’ús de la nostra web. Vostè pot permetre el seu ús, rebutjar-ho o canviar la configuració quan ho desitgi. En cas de seguir navegant, es considerarà que accepta l’ús. Més informació: Política de Cookies.