Les roses de la vida

14/09/2018

La vie en rose

El propi Sergi Belbel va apressar-se abans de l’estrena a advertir-nos que Les roses de la vida és un divertimento sense cap altra pretensió que la de passar una bona estona mentre xarrupem un gelat de maduixa. Penso que aquest tipus d’advertències amaguen alguna mena de complexe d’inferioritat que no fan massa bé a la recepció de l’obra. En qualsevol cas, el text de Belbel neix condicionat, com sempre ho fa el teatre quan accepta el desafiament d’arribar a públic que espera ni més ni menys que un divertimento.

L’obra es nodreix de l’enfilament d’un acudit rere l’altre, alguns més afortunats que els altres, i amb poca consistència dramàtica, probablement, ja no era aquest l’objectiu del projecte. Les interpretacions més que solvents dels quatre intèrprets es veuen llastrades, en alguns moments, per un ús poc hàbil de les pauses i de les rèpliques que, amb més rodatge, segur que pot ser rectificat.

L’interès del text recau en un curiós joc amb el llenguatge, amb la precisió semàntica i gramatical, amb el “punyeterisme” lingüístic que acaba essent el motor que fa avançar la història i que suscita la majoria dels girs argumentals. No ha de quedar en segon pla aquesta dimeensió interpretativa, ja que, conscientment o no, remet a un estat de la reflexió sobre la llengua catalana correcta, el correctisme vs la llengua informal, que els darrers anys ha esdevingut un conflicte ric a les escoles, les xarxes socials…

 


Tot el que necessites per anar al teatre

Les roses de la vida

Les roses de la vida

No et perdis la nova comèdia esbojarrada escrita per Sergi Belbel. Una història surrealista protagonitzada per quatre intèrprets i un gos que veuran com les seves vides acabaran fent un tomb inesperat.

Sinopsi

Un jove emprenedor amb un problema greu, un terapeuta desolat per la mort del seu gos, una temible presidenta d’un país estranger mancada d’amor i la seva estranya i intrèpida secretària són les quatre peces d’aquesta bretolada, que tan sols pretén celebrar la vida, fer un canto a la llibertat sexual, a l’amor, als plaers i comunicar als espectadors el goig de viure, i que ha estat escrita especialment per a quatre joves i esplèndids intèrprets: Enric Cambray, Roc Esquius, Gemma Martínez i Núria Sanmartí.

Fotos

Les roses de la vidaLes roses de la vida

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir al Barts vaig passar una molt bona estona amb aquesta comèdia absurda escrita i dirigida per Sergi Belbel. Un text que s’aparta totalment del que Belbel fins ara havia fet. Quatre personatges, un emprenedor d’una empresa de càtering creatiu que està enamorat, un terapeuta dolgut per la mort del seu gos, la presidenta d’un país europeu i la seva secretària malcarada. Uns diàlegs gamberros i surrealistes però carregats d’enginy que creen moments molt però molt divertits arrodonits per un esbojarrat final. Molt bon treball dels quatre actors, Enric Cambray, Gemma Martínez, Núria Sanmartí i Roc Esquius tot i que potser per les característiques del personatge que encarna, Cambray ho broda. Una escenografia molt minimalista amb dues butaques i poc més però suficient. Ahir va ser l’última representació però espero la reposin, ja que és ideal per passar una bona estona oblidant-te de tot. Ahh i gelat inclòs.

    17/09/2018

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Amor, desamor, erotisme, problemes de salut, problemes personals, autoestima, política, cinema, literatura … Tots aquests temes es barregen, s’empassen i s’escupen a cor què vols. Amb una posada en escena monocromàtica formada per dues butaques, una tauleta i un teló vermell al fons que dibuixa un cor, aquesta obra és una teràpia per distreure la ment i reflexionar sobre el molt que ens mengem el “tarru” per tonteries oblidant-nos que la vida són dos dies. Una bretolada per riure i passar-ho bé. Flipant. No us la podeu perdre!! Si voleu saber-ne més podeu entrar a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/09/08/les-roses-de-la-vida/

    08/09/2018