Les roses de la vida

14/09/2018

Pels que no els agraden les comèdies

No sabia ben bé què anava a veure. M’agraden les sorpreses. En aquest cas tenia una pista que em feia pensar que no perdria la tarda: Sergi Belbel com a dramaturg i director. He de dir que no acostumo a veure comèdies. Quan la gent esclata en un riure irritant pel que jo crec que són poca-soltades o embolics sense sentit, el moment se’m fa insuportable i veig que no tinc sentit de l‘humor o que el meu humor és molt diferent a la resta de mortals.
En aquest cas, el ritme trepidant, el diàleg brillant, l’abundant informació sobre altres obres de teatre, cinema, autors i llibres, obliguen a l’espectador a estar molt atent durant tota l’hora que dura l’espectacle.
Belbel utilitza la idea d’un trastorn delirant del tipus erotomaníac que acostuma a referir-se a un amor romàntic idealitzat i a una unió espiritual més que a una atracció sexual. Les persones que presenten aquest tipus de deliri, especialment homes poden veure’s embolicats en problemes legals en intents per aconseguir l’objecte de la seva idea delirant. En aquest cas, som els espectadors els embolicats per una trama ridícula que té tant de ritme com de ximpleria.
El gir del psiquiatre embogit (Roc Esquius) per la bromadora xerrameca del pacient (Enric Cambray) i l’aparició de les seves pròpies inseguretats i frustracions no és un tema original però la proposta teatral és tan dinàmica i el llenguatge tan ric que aguanta molt bé l’escena. Els dos actors donen molta credibilitat al moment. L’aparició de l’objecte de la idea delirant és el moment àlgid de la història amb una Gema Martínez esplèndida i molt ben contrapuntada per Núria Sanmartí.
El guió és fabulosament coherent tot i l’absurditat de la trama. El diàleg és ràpid, divertit i seductorament directe. És magnífic el càlcul de la durada de les escenes.
L’argument no aporta massa però us he de dir que he rigut més que mai i per fi, he sortit contenta d’una comèdia.


Tot el que necessites per anar al teatre

Les roses de la vida

Les roses de la vida

No et perdis la nova comèdia esbojarrada escrita per Sergi Belbel. Una història surrealista protagonitzada per quatre intèrprets i un gos que veuran com les seves vides acabaran fent un tomb inesperat.

Sinopsi

Un jove emprenedor amb un problema greu, un terapeuta desolat per la mort del seu gos, una temible presidenta d’un país estranger mancada d’amor i la seva estranya i intrèpida secretària són les quatre peces d’aquesta bretolada, que tan sols pretén celebrar la vida, fer un canto a la llibertat sexual, a l’amor, als plaers i comunicar als espectadors el goig de viure, i que ha estat escrita especialment per a quatre joves i esplèndids intèrprets: Enric Cambray, Roc Esquius, Gemma Martínez i Núria Sanmartí.

Fotos

Les roses de la vidaLes roses de la vida

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Comèdia esbojarrada i un xic friki que ens explica una història surrealista i protagonitzada per quatre esplèndids intèrprets i un gos de peluix que veuran com les seves vides fan un tomb inesperat. Una bretolada per riure i passar-ho bé. Flipant!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/09/08/les-roses-de-la-vida/

    28/09/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir al Barts vaig passar una molt bona estona amb aquesta comèdia absurda escrita i dirigida per Sergi Belbel. Un text que s’aparta totalment del que Belbel fins ara havia fet. Quatre personatges, un emprenedor d’una empresa de càtering creatiu que està enamorat, un terapeuta dolgut per la mort del seu gos, la presidenta d’un país europeu i la seva secretària malcarada. Uns diàlegs gamberros i surrealistes però carregats d’enginy que creen moments molt però molt divertits arrodonits per un esbojarrat final. Molt bon treball dels quatre actors, Enric Cambray, Gemma Martínez, Núria Sanmartí i Roc Esquius tot i que potser per les característiques del personatge que encarna, Cambray ho broda. Una escenografia molt minimalista amb dues butaques i poc més però suficient. Ahir va ser l’última representació però espero la reposin, ja que és ideal per passar una bona estona oblidant-te de tot. Ahh i gelat inclòs.

    17/09/2018