Les penes del Jove Werther (a partir de J.W. Goethe) és la segona peça de la trilogia de La condició mil·lennial amb dramatúrgia i direcció de Miquel Mas Fiol en la que tenint de referents a tres clàssics i, situats en el moment actual, vol mostrar la precarietat de la generació mil·lennial. Els tres espectacles, tot i ser independents tenen molt en comú.
El Werther de Goethe és un jove instal·lat a un poble rural alemany que coneix en un ball a Charlotte, una noia dolça i educada de la que s’enamora perdudament. Ella ja té un promès amb el que es casa posteriorment. La passió amorosa, la sensibilitat exagerada, la tragèdia de l’amor romàntic porta a Werther al suïcidi. És la figura cabdal del romanticisme.
Mas Fiol converteix el Werther en una jove romàntica que no pot escapar de la tristesa. Utilitzant la metateatralitat, el mateix dramaturg i director de l’obra és el director del Werther que interpreta Mel Salvatierra. El jove Werther era un personatge trist i el director (veu en off de Mas Fiol) li fa interpretar la tristesa com vulgui o com se la imagini. Ella no en sap ni ho fa prou bé. El director la maltracta i li pregunta pel seu Currículum: La Brama del Cèrvol amb la Calòrica, Eva contra Eva en el paper de la noia jove ambiciosa i amb l’Anna Belen al teatre Reina Victòria a Madrid. Està tan acorralada que demana ajuda a l’Ana Belen amb qui havia tingut molt bona relació, la qual en veu en off l’aconsella i ajuda. Mel Salvatierra és una actriu excel·lent que broda el paper de la intèrpret insegura sota la pressió d’un director prepotent.
Els exemples que ha proposat Mas Fiol per treballar la tristesa són banals, irònics i, en algun moment cruels i irrespectuosos amb comunitats deprimides. Tot i així no ha ferit la sensibilitat de bona part del públic que ha acollit l’obra amb entusiasme.