Més clàssica del previst

Les Antonietes: Othello

Les Antonietes: Othello
09/11/2018

Quan un és conscient que aquest Othello s’ha reduït a només tres personatges, potser pot pensar que està davant d’una proposta trencadora i excessivament original. El resultat, però, és més clàssic i respectuós del que es podria imaginar, sobretot per la modèlica adaptació d’Oriol Tarrasón. I és que no només es conserva l’essència del text de Shakespeare, sinó que prenen més força i més contundència els temes claus de l’obra. La gelosia, l’enveja, l’ànsia de poder o els maltractaments afloren en els diàlegs -a dos i a tres- que es mantenen durant els noranta minuts de l’espectacle. És cert que s’introdueixen elements suposadament moderns o gratuïts -el faristol amb micro, els patins, les projeccions- i d’altres de volgudament simbòlics -el vestuari, per exemple-, però no és res que no haguem vist moltes i moltes vegades. Al final, doncs, queda el text… i queden les interpretacions, també respectuoses amb el llenguatge shakespirià i amb certa tradició actoral. Òscar Intente crea un Othello enèrgic, però dúctil i modelable; Aida Oset és una Desdèmona menys innocent i més moderna, mentre que el Iago d’Arnau Puig (nominat als premis Butaca) és un catàleg de tots els vicis, virtuts i defectes de l’home modern, especialment emprenedor, ambiciós i arribista.

← Tornar a Les Antonietes: Othello

Enllaç copiat!