Impressionant!

18/06/2017

Impressionant!

Realment impressionant, colpidora, extranya, trista, aquesta part de F.R.A.U. que se’ns ofereix al Teatre Akadèmia on aquest Lear, vell i derrotat torna a casa al final de la vida. S’enfronta als seus dubtes existencials, es qüestiona el seu destí. Un Lear que pretén repartir un regne que ja no hi és, el de la llengua, però la llengua està morta… Un Oriol Genís magnífic acompanyat de les no menys ajustadíssimes Mònica Almirall, Antònia Jaume i Marta Ossó. Albert Arribas ha fet una direcció d’aquelles de treure’s el barret. Una obra d’aquelles que fan rumiar, que quan arribes a casa i et pregunten “com ha anat?” contestes “demà t’ho diré”.

 

 

 

 

Crítica completa »  http://bit.ly/2rFfWyc


Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

Lear. La caça de l’home

Lear. La caça de l’home

Aquesta és la trista història d’un home. Fins avui, havia estat una persona afable i havia tingut una vida tranquil·la. Ara, ja vell, deixaria de treballar i es dedicaria a no fer res en particular. Tornaria per última vegada amb les mans a la butxaca cap a casa, on l’esperarien els seus fills, les seves petites coses i la casa per recollir-lo. Però tornaria amb l’estranya convicció d’haver de fer encara alguna cosa perquè la seva vellesa conclogués amb dignitat. Aquest és, doncs, el final de la trista història misteriosa d’un home que intentà abordar la divinitat, que es va voler plegar a la seva animalitat i que acabà compadint-se en la seva humanitat. Només el final de la trista història d’un home.

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    una tragèdia on un Lear ja vell i derrotat, torna a casa al final de la seva vida per enfrontar-se als seus dubtes existencials … Cullons !!! Un tema massa metafísic per a mi tot i que al seu favor he de dir que se m’ha fet curta doncs l’obra dura encara no una hora. Potser no era el que jo esperava però l’espectacle ha resultat culpidor, estrany i, sobretot, molt trist i on lo millor, a part d’un text difícil de seguir, han estat les interpretacions, totes molt bones, destacant la d’Oriol Genís en el seu paper de Lear i també la d’Antònia Jaume interpretant a Cordèlia en la rèplica final interpel-lant-nos. En resum, una obra d’aquelles que fan rumiar

    23/06/2017

  • 12345

    Hebert

    Fa de mal dir però no l’he entés. Ja no em vaig atrevir amb l’obra d’on aquest Lear és un fragment (les 7 hores de F.R.A.U.). I això no vol dir que m’hagi avorrit. D’entrada perquè veure l’Oriol Genís sempre és un plaer i pocs actors podrien encarar aquest text com ell. Gairebé despullat, absolutament immòbil, xiuxiueja, un diria que parla per a ell mateix, un text densíssim, difícil de seguir, que seria complicat d’entendre fins i tot llegit.
    I mig de la meva confusió, sense cap gest, cap ganyota, el veig plorar a estones, i aquestes llàgrimes discretes s’encomanen. Les paraules (en una obra que parla molt de la llengua) que diu i sent l’atravessen, els ulls contínuament humits, i la buidor i tristor dels seus ulls cecs i de la seva ànima, ara que s’acosta la fi dels seus dies, t’arriba del tot.

    25/06/2017

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Acceptar Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web i cookies de tercers per a recollir informació sobre les seves visites i l’ús de la nostra web. Vostè pot permetre el seu ús, rebutjar-ho o canviar la configuració quan ho desitgi. En cas de seguir navegant, es considerarà que accepta l’ús. Més informació: Política de Cookies.