El que es treu en clar d’aquesta funció és que Josep Maria Mestres té la mà trencada a l’hora d’agafar un clàssic i convertir-lo en una pièce bien faite. Ho va fer amb aquell collage que es va dir Amor & Shakespeare, i ho ha tornat a aconseguir ara amb aquesta versió de L’Avar que és, a la vegada, un homenatge gens dissimulat als cinquanta anys de carrera de Joan Pera. Potser es tracta d’un muntatge que corre pocs riscos i que potser requeria una altra mena d’adaptació, però el que està clar és que darrera hi ha una gran treball de producció que ha aconseguit un Molière més que digne.
Per altra banda, s’ha de dir que Joan Pera està magnífic. Aprofita molts dels seus recursos habituals i els encaixa a la perfecció en aquest Harpagon maliciós, poruc, sorrut i murri. S’ha d’agrair que la interpretació del conegut actor s’hagi posat al servei de l’obra i no a l’inrevés, cosa força habitual en el teatre de boulevard o més comercial. També s’ha de dir que Manel Dueso, Júlia Barceló i Ricard Farré, entre d’altres, l’acompanyen amb energia i professionalitat. Espero que a Pera, i sobretot al seu públic, els engresqui la proposta, perquè es veu molt clar que el còmic encara té molt per oferir-nos. Sense anar gaire lluny, i per no sortir de la comédie française, crec que faria un malalt imaginari que semblaria escrit a mida…