Aquests dies a La Badabadoc podem assistir en directe a la constatació que la mirada de l’actor és capaç de crear personatges: la mirada i el gest, una miniatura, el dibuix que forma a terra la llum d’una llanterna… poden ser personatges o decorats. Qui els crea és la mirada de l’actor. De cop i volta, ens adonem que no necessitem res més, en tenim prou que Albert Requena hagi decidit que els personatges hi són per a decidir-ho també nosaltres.
L’assassí imprevist és una feina acuradíssima del gest i de la mirada, del cos com a eina per a comunicar i explicar-se un mateix amb certa profunditat. La posada en escena de Montse Bonet sap allunyar-se de la mera imitació de la realitat precisament per buscar veritat. És teatre conscient dels codis i les convencions que el públic està disposat a assumir i els aprofita amb saviesa.
Albert Requena encerta el tempo durant els seixanta minuts i deixa veure influències i tradicions molt arrelades al teatre català. Cal anar a La Badabadoc per veure aquell teatre de risc que a sales més adotzenades no hi té cabuda, per desgràcia, i de moment.