Contradiccions que frustren

L'aranya

A partir de 15,00€
Comprar Entrades
L’aranya → TNC - Teatre Nacional de Catalunya
02/02/2025 - TNC – Teatre Nacional de Catalunya

L’espiral de la vida pot engolir una persona, portar-la fins al límit. I en aquest cercle d’enfonsament hi ha d’altres humans al voltant que s’aprofiten o fan foc de les penes i necessitats dels més debilitats. Davant d’aquestes situacions, les respostes poden ser diverses, però poques vegades es queda tot igual.

A partir del text d’Àngel Guimerà, L’aranya és traslladada per Jordi Prat i Coll als anys 60. Ubicada a Girona, la trama passa a cavall entre una botiga de queviures i el pis contigu on la parella que treballa a la botiga i l’amo d’aquesta interactuen en veïns i clients. Mentre una parella jove acaba de casar-se i estan esperant una criatura, els protagonistes anhelen sumar un membre més a la família, provocant frustracions i culpes compartides.

Aquest text és un drama valent i avançat en el seu temps, perquè posar sobre l’escenari la fertilitat de les dones i la supeditació a aquesta, al mateix temps que les ganes de ser una dona lliure sense imposicions als anys 60 encara era agosarat, però s’ha de pensar que aquest text data del 1906. Guimerà va aventurar-se a posar en paraules allò que estava silenciat i amagat. És per això, que la força del text queda aigualida amb aquesta proposta de Prat i Coll. El to emprat per a la producció -que no l’època escollida- juga amb la comèdia i la sobre accentuació de les característiques i els parlars d’alguns dels personatges. Un to més o menys distés que no convenç per narrar una història que es converteix en un drama dolorós i incòmode.

L’escenografia plena de llum i colors, manté un espai amè que convida a quedar-s’hi, i moltes vegades és l’escenari d’escenes brillants on els intèrprets excel·leixen, com els diàlegs trepitjats durant el sopar que fa canviar el rumb de la història. És en aquest moment, que la gran feina dirigint i interpretant surt a la palestra i ofereix a l’espectadora una escena quotidiana, natural i molt creïble. Són aquests petits moments els que enalteixen l’obra, tot i que després d’altres com el de l’anunci-somni de Poupée de cire, poupée de son que, tot i ser encantador, no acaba d’encaixar en el relat.

És una producció que provoca contradiccions al públic, que s’entrega a la història i l’escenografia, però es perd amb el to escollit per explicar-la.

← Tornar a L'aranya