Tot el que necessites per anar al teatre

Lapònia: Actors esplèndids, la obra espaterrant i el riure contagiós

Lapònia
11/02/2019

Tornem al Club Capitol, aquest cop per veure l’obra que firmen i dirigeixen Cristina Clemente i Marc AngeletLapònia“. És una comèdia que pot semblar molt lleugera però que parla de les tradicions, l’educació i de la familia. Tot amb molt d’humor i situacions divertides.

És el moment de desvelar la veritat del Pare Noel (dels Reis, el tió, …)? O s’ha de deixar que la il·lussió sigui vigent fins el màxim possible. Fins ara, ens assaventavem de la realitat a partir de terceres persones, però ara que tenim la televisió, les xarxes socials, internet,.. sembla inevitable que cada cop aquesta il·lussió s’esvaeixi a edat més avançades. Quan ens vam assaventar d’aquestes realitats i quan s’han assaventat els nostres fills/nebots?

Les opinions que Lapònia ens deixa, son diverses. És veritat que la mentida no és la millor forma de fomentar la confiança i el pensament crític que defensa Olavi. Però moltes vegades ho fem per ser nosaltres els protagonistes d’aquesta il·lussió.

Tots els actors estàn genials. Meritxell Huertas té una comicitat en les seves contestacions, en les seves cares que quan veia que volia dir una cosa ja em sortia el somriure. Va estar magnífica. Però si no ho dic, em dóna alguna cosa. Hi va haver un moment que em vaig oblidar que Roger Coma era el finlandès Olavi. Amb la seva dicció del “finlandès”, amb el seu estar em vaig creure per moments que era un actor finlandès amb un català deficient. Era la rialla quan tenía que replicar alguna cosa. Em vaig enamorar d’aquest Olavi i del malament que ho passava per tenir que conviure aquests dies amb la seva familia política.

S’ha de dir que aquesta obra vaig estar pendents de la conversa com de les cares dels diferents protagonistes. Deien tanta cosa amb les seves cares, que a vegades eren els protagonistes en els diàlegs con no deien ni una paraula.

He de felicitar a la Cristina Clemente i Marc Angelet per oferir-me aquest moment de riure, per poder desconnectar del nostra dia a dia. I sempre us dic que aneu a veure les obres per opinar vosaltres mateixos. Aquest cop, us recomano anar-hi per tenir la vostra pròpia valoració, però a més per divertir-vos durant una bona estona.

Podeu veure la meva opinió sencera al següent enllaç

← Tornar a Lapònia