Compromès drama social

L'alegria

L’alegria
05/11/2017

En temps on la política ha envaït gairebé totes les converses i la programació televisiva, és important que sorgeixin propostes teatrals que posin sobre la taula aquells petits problemes socials als quals tan poca atenció hi dediquem darrerament. L’autora i directora Marilia Samper planteja, en aquesta ocasió, un drama de barri ben construït sobre una mare que s’enfronta a tota una escala de veïns perquè necessita una rampa per poder treure de casa el seu fill amb mobilitat reduïda. El text, potser, resulta massa ingenu i una mica maniqueista. No obstant això, les interpretacions són emotives, especialment, les de Lluïsa Castell i el jove actor Alejandro Bordanove, que interpreta al fill amb una versemblança sorprenent. L’espectacle pot recordar al cinema de Ken Loach i les pel·lícules britàniques de reivindicació més obrera. Certament, la sensibilitat de Samper aconsegueix arribar al cor dels espectadors i transmetre la denúncia d’un tipus de situació més habitual del que pot semblar. El muntatge vol reflexionar sobre l’individualisme en temps de crisi i la manca de solidaritat. Aquestes bones intencions són importants però, potser, falten alguns matisos en el conflicte per fer-lo més creïble. Afortunadament, el petit univers que construeix és molt entranyable i els seus personatges es fan estimar tan que, en part, acabes perdonant-li els defectes a l’obra.

← Tornar a L'alegria

Enllaç copiat!