Un monumental trencaclosques que repta a l’espectador

Amb L’Albada, la Perla 29 ens submergeix en un viatge històric descomunal que abasta des dels ressons esquinçadors de la Guerra Civil espanyola fins a l’eufòria de la Barcelona olímpica del 92. Al llarg de les 3 hores i 40 minuts de durada (entreacte inclòs), l’obra es desplega com un ambiciós tapís de trames i subtrames vinculades entre si. El seu gran encert és oferir una profunda revisió històrica a través d’un xoc intergeneracional: la perspectiva d’aquells que van sofrir en carn pròpia la guerra i la postguerra, enfront de la mirada crítica i curiosa d’una joventut nascuda en les raneres de la dictadura.
No estem davant un viatge lleuger; l’enorme quantitat d’esdeveniments entrellaçats exigeix una concentració extrema per part de l’espectador.
No obstant això, l’esforç es recompensa amb escreix. La posada en escena és impecable i es converteix en un personatge més, reflectint i comunicant a la perfecció l’esperit cru de la peça. Però si alguna cosa sosté aquest complex trencaclosques és, sens dubte, el seu repartiment. El treball actoral mereix un esment especial: el lliurament de l’elenc davant un text de semblant dificultat i extensió és superba. La seva implicació es palpa en l’atmosfera; viuen i moren en cada paraula amb una intensitat desbordant que estarrufa la pell. Destaco el principi i final de l’obra que són magistrals.
L’Albada és una sacsejada emocional que no deixa indiferent a ningú. Una proposta valenta, magnètica i altament recomanable per a recordar d’on venim i, potser, reflexionar amb una mica més de lucidesa sobre cap a on anem.