La Zaranda és un dels grups històrics dins del teatre independent que es fa a Andalusia, a l’estil de companyies com La Cuadra de Sevilla o Atalaya. Es va fundar el 1978 a Jerez de la Frontera, tot i que en els darrers temps ha afegit al seu nom la condició de Teatro inestable de ninguna parte. El seu procés de creació artística s’ha basat sempre en l’experimentació i la investigació, a més de mostrar des dels inicis un clar interès per qüestions universals com el temps, la por, la desesperança, la soledat, etc. En els darrers espectacles també han tocat temes de caire més social, com els efectes de la vellesa a l’obra El grito en el cielo o la problemàtica dels sense sostre a la peça que ara ens ocupa. De fet, Ahora todo es noche és una dura reflexió sobre aquells que ho han perdut tot i que viuen apartats de la societat, com si fossin invisibles o fins i tot elements molestos que enterboleixen el paisatge urbà.
Per mitjà de l’humor, de la tendresa i de l’excepcional composició de personatge que fan els tres actors –Gaspar Campuzano, Enrique Bustos i Francisco Sánchez-, l’obra ens porta de mica en mica cap a una aventura sense final que ens permet compartir amb els protagonistes la seva dura vida. És cert que aquest cop no juguen amb els recursos escènics habituals en altres espectacles, i que acaben per defensar una proposta quasi nua i excessivament sòbria, però no es pot negar que l’esperit de la companyia està a l’escenari des de que s’aixeca el teló… i fins que desapareixen els actors (cal saber que als espectacles de La Zaranda no se saluda, cosa que pot xocar però que també diu molt del compromís i de la coherència del grup).