Tot el que necessites per anar al teatre

La tostada siempre cae por el lado de la mantequilla: Preselecció forçada i desdibuixada

La tostada siempre cae por el lado de la mantequilla
13/05/2018

Imagina’t que arribes a la cua d’una preselecció de personal. Per a quina feina? No ho tens clar. L’únic que saps és que, amb tu, es compten 50 aspirants i que ningú sap com serà aquesta selecció. A tot això, suma-li el fet que només arribar, com a espectador, et transformes en un d’aquests candidats i a la primera persona que coneixes dalt de l’escenari és un “follet del bosc” dels que reparteixen la sort… Potser no s’acaba de veure clara la relació entre un fet i un altre, però, en principi, la té. Es tracta de reflexionar sobre la bona i la mala sort, de manera individualitzada en un subjecte.

Només començar l’espectacle, hi ha una interacció directe amb el públic de la mà d’aquest “follet” que arrenca els primer riures de l’obra amb un humor senzill i proper que, en alguna ocasió, pot traspassar el límit i ofendre a un públic no acostumat a aquest tipus de feedback. La narració comença d’una manera potent a mode de reflexió de la tenacitat i la voluntat de les persones, emmarcada en l’escenari d’una preselecció laboral, però es va desinflant a mesura que la trama avança. L’objectiu de l’obra no acaba de quedar clar, sobretot quan arriba el final d’aquesta i hem de sobreentendre què ens volien explicar amb tot l’espectacle.

El fet que dels quatre personatges dos no tinguin un paper clar tampoc ajuda – dos preseleccionadors?-. Els altres dos sí que tenen un objectiu – el follet i el candidat a la feina-, però són personatges i actituds que queden desdibuixades a mesura que va avançant l’obra.

Dona la sensació que el text va néixer com un sketch que es va voler allargar, i això provoca que les diferents escenes que es veuen es facin llargues per a l’espectador. Un guió més curt, un muntatge més picat o alguna escena més hauria millorat el ritme i la sensació que acaba tenint l’espectador.

Tot i això, és un text que anima a reflexionar i somriure durant una hora. Apte per a aquells espectadors amb ganes de veure un espectacle diferent.

 

← Tornar a La tostada siempre cae por el lado de la mantequilla