La tostada siempre cae por el lado de la mantequilla

13/05/2018

Preselecció forçada i desdibuixada

Imagina’t que arribes a la cua d’una preselecció de personal. Per a quina feina? No ho tens clar. L’únic que saps és que, amb tu, es compten 50 aspirants i que ningú sap com serà aquesta selecció. A tot això, suma-li el fet que només arribar, com a espectador, et transformes en un d’aquests candidats i a la primera persona que coneixes dalt de l’escenari és un “follet del bosc” dels que reparteixen la sort… Potser no s’acaba de veure clara la relació entre un fet i un altre, però, en principi, la té. Es tracta de reflexionar sobre la bona i la mala sort, de manera individualitzada en un subjecte.

Només començar l’espectacle, hi ha una interacció directe amb el públic de la mà d’aquest “follet” que arrenca els primer riures de l’obra amb un humor senzill i proper que, en alguna ocasió, pot traspassar el límit i ofendre a un públic no acostumat a aquest tipus de feedback. La narració comença d’una manera potent a mode de reflexió de la tenacitat i la voluntat de les persones, emmarcada en l’escenari d’una preselecció laboral, però es va desinflant a mesura que la trama avança. L’objectiu de l’obra no acaba de quedar clar, sobretot quan arriba el final d’aquesta i hem de sobreentendre què ens volien explicar amb tot l’espectacle.

El fet que dels quatre personatges dos no tinguin un paper clar tampoc ajuda – dos preseleccionadors?-. Els altres dos sí que tenen un objectiu – el follet i el candidat a la feina-, però són personatges i actituds que queden desdibuixades a mesura que va avançant l’obra.

Dona la sensació que el text va néixer com un sketch que es va voler allargar, i això provoca que les diferents escenes que es veuen es facin llargues per a l’espectador. Un guió més curt, un muntatge més picat o alguna escena més hauria millorat el ritme i la sensació que acaba tenint l’espectador.

Tot i això, és un text que anima a reflexionar i somriure durant una hora. Apte per a aquells espectadors amb ganes de veure un espectacle diferent.

 


Tot el que necessites per anar al teatre

La tostada siempre cae por el lado de la mantequilla

La tostada siempre cae por el lado de la mantequilla

La Companyia Ensemble presenta La tostada siempre cae por el lado de la mantequilla, un espectacle sobre la sort i la bona fortuna.

Sinopsi

La Sort arriba com cada dia per a fer la seva feina, però avui no serà un dia qualsevol, a primera vista, sembla que tot li surt del revés. Ella és l’encarregada d’assignar els números que determinen l’ordre d’entrada al procés de selecció de Fly Better Than Run. Però és de tot menys discreta, cosa que farà que hagi d’anar improvisant per solucionar tots els problemes que li van sorgint. La seva sort canvia quan Alberto, un jove que es presenta al procés de selecció, entra per la porta. Ell és el triat, la persona que ho pot canviar tot, l’única en la qual Ariel confia per trencar amb l’ordre establert.
La peça gira entorn de la idea de la sort o bona fortuna. En un llenguatge pla i sota l’excusa d’un senzill fet quotidià, com la selecció de personal d’una empresa, es pregunta què és i com opera en els éssers humans; si aquests són capaços de generar-la o si hi ha algun èsser sobrenatural al que hem d’adorar amb tal d’aconseguir una ajuda extra. El debat sobre la capacitat humana en la intervenció dels seus esdeveniments de la vida no és nova. Les diferents filosofies i creences religioses ja s’han encarregat d’intentar donar resposta a aquesta pregunta. Nosaltres, fent-nos ressò d’aquesta mateixa inquietud, plantegem sota una personificació singular, quin serien els condicionants que en determinats moments ens porten per un camí o per un altre.

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

Sigues el primer en deixar la teva valoració.