És curiós com el teatre documental ha passat de, fa uns anys, ser gairebé inexistent a estar cada vegada més present a la cartellera. És molt estimulant que apareguin nous gèneres escènics que ampliïn les fronteres del terreny ja conegut, fins i tot, encara que l’experimentació no sempre obtingui resultats brillants. En aquest cas, Jorge Yamam-Serrano aborda un tema molt més ambiciós i complex que el de la seva darrera incursió en aquesta categoria teatral que va ser Camargate. Es nota que, com a director, ha fet aquí un pas endavant amb una visió global ara més sofisticada i una dramatúrgia més elaborada reunint tres casos reals de reveladors de secrets d’estat: Assange, Manning i Snowden. El problema de La revelació és que conté tanta informació que, en molts moments, les dades s’acaben menjant una mica la teatralitat de les escenes. Especialment, el primer fragment resulta massa feixuc tot i que, segons l’espectacle avança més cap al terreny emotiu o el thriller, va guanyant una millor connexió amb el públic. D’altra banda, tampoc sembla que el tema s’acabi d’explotar del tot, ja que, tenint moltes possibilitats, no s’acaba d’aprofundir en cap d’elles, quedant-se en una exposició més informativa i global. En qualsevol cas, es tracta d’una proposta interessant i actual que genera inquietud, curiositat i els corresponents debats a la sortida de la funció, cosa que no totes les obres aconsegueixen provocar.
Enllaç copiat!