La reina de bellesa de Leenane → Biblioteca de Catalunya

15/02/2019

Leenane en vena

Sovint el teatre mostra l’horror que irromp en la quotidianitat, però és menys habitual que l’angoixa, el depriment en formi part, sense espetec, com quelcom inherent a la vida dels personatges. A La reina de la bellesa de Leenane, el tedi ja ha esdevingut aversió (de la Maureen cap a la seva mare, del Ray cap a la mare de la Maureen; però també del Ray cap a la pròpia Maureen), i l’espectador té la sensació que el rebuig que es provoquen els uns als atres és immanent a l’esperit d’una societat, de Galway, de la Irlanda rural, del món. És rancúnia ancestral i, el que és pitjor, assumida fins al punt que s’expressa amb total desinhibició.

Manrique pensa una posada en escena on pren protagonisme l’escenografia, que ens ensenya un sol espai molt atapeït d’objectes, mobles… (cuina, una sala d’estar i tres portes) que contrasta amb un exterior (per nosaltres, en fora de camp) desolat, intransitat, on hi plou constantment. Els personatges prorrompen a la casa, no hi entren només, hi penetren. Sembla que provinguin d’un lloc agrest, inhòspit. I excepte en Pato, la resta de personatges semblen imbuïts del salvatgí. Marta Marco és una Maureen bestial, en el sentit literal i en el figurat. És un animal engabiat que ja no pot trobar l’equilibri i que viu l’aparició del Pato com una última esperança d’escapatòria. L’Enric Auquer és un Ray que sembla contenir en la seva personalitat tots els elements característics del paisatge que emmarca els protagonistes.

Que profund grata el teatre en l’espectador quan aquest copsa la tensió entre el què diuen els personatges i allò que volien dir, i no s’han atrevit o no han sabut com dir. La reina de la bellesa de Leenane és una fita important per a Julio Manrique, que brilla a l’hora de fer emergir allò que ha romangut ocult durant molt temps, que ja està incrustat en la Història. No falteu a la Biblioteca, s’hi couen coses que tenen a veure amb tots nosaltres.


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 18,00€

Comprar Entrades

La reina de bellesa de Leenane

La reina de bellesa de Leenane

Julio Manrique, col·laborador habitual de La Perla 29, s’estrenarà com a director a l’espai del Teatre Biblioteca amb un brillant text irlandès: La reina de bellesa de Leenane de Martin McDonagh.

Sinopsi

Ambientada en un petit poble, Leenane, al comptat irlandès de Connemara. Descobrirem la vida de la Maureen, una dona soltera de 40 anys que viu en una casa antiga amb la seva vella i despòtica mare, la Mag, d’uns 70 anys. L’arribada dels germans Pato i Ray Dooley alterarà la vida de les dones, almenys per uns dies.

El director diu:

M’agrada Martin McDonagh. El seu humor salvatge. El seu estrany lirisme. La seva mirada. M’agrada el seu món de perdedors i frases curtes, de diàlegs delirants i situacions violentes fins al paroxisme. M’agrada el seu teatre, tant cinematogràfic. I també les seves pelis, tant teatrals. M’agrada visitar la seva Irlanda, on sempre plou i on, t’ho miris com t’ho miris, mai no hi ha res a fotre. Em fa pixar de riure i m’emociona, a parts iguals. M’agraden els seus personatges, alhora tan mesquins i tan autèntics, tan ferits, tan humans. I m’agraden molt les seves heroïnes, les dones enfadades de McDonagh. Les dones lluitadores de McDonagh. Les dones trencades, perdudes, venjatives de Mcdonagh. Com la Frances McDormand a la recent “Tres anuncios en las afueras”. O com la Maureen de “La Reina de bellesa de Leenane”. La pobra Maureen. La fràgil Maureen. La temible Maureen. La protagonista de l’obra de McDonagh que més m’agrada. I mira que m’agrada molt, Martin McDonagh. Sembla que la va escriure amb vint-i-sis anys. Ni un de més. Una mena de barreja de John Ford, Samuel Beckett, Brian Friel i Quentin Tarantino. Com es pot escriure “La Reina de bellesa de Leenane” amb només vint-i-sis anys? Com va poder inventar-se la Maureen, la pobra Maureen, la fràgil Maureen, la temible Maureen, amb només vint-i-sis anys? Vés a saber. El cas és que, t’ho miris com t’ho miris, ara ja existeix. Segueix tancada en un cony de casa d’un cony de poble d’un cony de país on sembla que s’hagin aturat tots els rellotges. I on mai no para de ploure. Allà la trobarem, la Maureen. La única i indiscutible reina de bellesa de Leenane.

Julio Manrique

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Video

Fotos + fotos

La reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de LeenaneLa reina de bellesa de Leenane

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    No sé si salgo del teatro con el entusiasmo por las nubes pero creo que esta obra se va a quedar entre mis top 3 de la temporada!
    Julio Manrique nos trae esta obra sobre una relación muy tóxica entre una madre y su hija en un entorno rural.
    El miedo a la soledad, el miedo a quedarse estancado en la vida hacen que estas 2 mujeres se odien y se destruyan mutuamente.
    Alucinado con la escenografía, el ambiente sonoro, la lluvia, la iluminación! Me ha encantado toda la puesta en escena!
    Y qué decir de los actores…
    Marta Marco y Marissa Josa directamente suben al podio de las mejores interpretaciones del año. Pero es que Ernest Villegas y Enric Auquer tampoco se quedan atrás.
    No os la podéis perder!!

    23/03/2019
  • David
    12345

    Brillant i corprenedora posada en escena d’un text ja de per sí fosc i hilarant alhora. Uns actors i actrius que hi deixen pell i carnsalada per donar vida a uns perdedors amb el tema central de la rancúnia com a motor emocional. Un 10 a tots els aspectes i componenets de la posada en escena!

    02/03/2019
  • ISABEL
    12345

    Cal anar a veure-la!

    15/02/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir vaig estar a la Biblioteca de Catalunya gaudint d’aquesta obra del dramaturg anglès Martin Mc Donagh magníficament dirigida per Julio Manrique i traduïda per Vicky Peña, gran coneixedora del text ja que fa 20 anys la va estar representant amb la seva mare Montserrat Carulla a La Villarroel. La història ens situa a Leenane, un petit poble d’Irlanda on viuen una mare (Marissa Josa) amb la seva filla de 40 anys (Marta Marco) pràcticament apartades de la societat. La mare és manipuladora, neuròtica i la relació entre ambdues és tòxica encara que la filla sucumbeix als seus desitjos. L’arribada de Pato i Ray (Enric Auger i Ernest Villegas), dos nois que obren els ulls a la filla que s’adona que ha deixat passar la seva joventut i decideix donar un gir total a la seva vida. Aquest fet fa que la relació mare-filla vagi a pitjor. El que segueix ho deixo perquè ho descobriu quan ho aneu a veure. Un drama amb tints d’humor negre i àcid que et manté expectant conforme va avançant. Manrique ha optat per una posada en escena totalment diferent al que estem acostumats a la Biblioteca amb un espai escènic molt reduït amb dos grades de públic a banda i banda i amb una escenografia austera però totalment adient a la realitat, això sí amb pluja inclosa. Extraordinària interpretació per part de Marco i Josa sobre qui recau tot el pes de l’obra, tot i que Villegas i Auquer amb dos personatges de característiques molt diferents també estan de notable. Un encert més de laperla29, que no us deixarà indiferents i que cal veure si o si.

    14/02/2019

Articles relacionats