Lamento discrepar, però…

Però jo La Pols l’he trobat molt fluixa. M’ha semblat llarga, dispersa i pràcticament no m’he cregut res del que passava damunt l’escenari. Només m’ha quedat clar que els tres protagonistes eren uns pobres desgraciats, però no he entès de on els venia tanta amargor i tan mal rotllo. També he trobat el text fluix i molt reiteratiu, de vegades deien la mateixa frase fins i deu i dotze vegades seguides. No diré que els actors ho hagin fet malament; penso que han fet el que han pogut, però quan el text no ajuda costa molt tirar endavant, encara que el director sigui el mateix autor i per tant el que més coneix l’obra.