Tot el que necessites per anar al teatre

La peixera: El món laboral a escena

La peixera
30/04/2016

Entre finals del segle XX i començaments de l’actual, la dramatúrgia catalana va tenir una especial predilecció per arguments situats dins del món laboral. Després de la pluja o El mètode Grönholm són les dos més emblemàtiques, tot i que també n’hi ha d’altres com L’efecte 2000, guanyadora en el seu moment del premi Ciutat d’Alcoi. Ara el seu autor, Toni Cabré, ha actualitzat una mica alguns aspectes de l’obra -especialment els que es refereixen a qüestions informàtiques- i l’ha rebatejada amb el nom de La peixera. Una bona oportunitat per veure una obra que, malgrat el premi i la trajectòria de l’autor, mai s’havia vist representada professionalment.

L’argument ens presenta un grup de persones que treballen al departament d’informàtica d’una gran empresa. El conflicte es presenta quan la direcció anuncia que dissoldrà el departament, i tot apunta a que un dels treballadors del grup ha passat informació per elaborar un informe que els perjudica. Les desconfiances, les pressions internes i els remordiments faran acte de presència, provocant moments de gran tensió. Crec que tot i que és una obra que entreté, algunes situacions estan un pèl forçades, i la direcció d’Òscar Molina fomenta una actuació i un ritme visceral -fins i tot massa explosiu, almenys en el dia de l’estrena- que no li escau del tot.

L’equip artístic que hi ha tant al davant com al darrera d’aquesta proposta és quasi el mateix de Cloaca, un espectacle que es va veure la temporada passada. Tot i que s’han polit algunes coses i s’ha escollit un text argumentalment més assequible, segueixen algunes de les característiques que estan marcant el grup: un gust declarat per a obres molt masculines, carregades de testosterona, amb moments incòmodes i de certa violència. Una sèrie d’elements que, a vegades, ens porten a sobreactuacions no volgudes i a escenes poc controlades. Tot i així, hi ha un públic que gaudeix amb aquestes propostes… i el dia que s’arrisquin amb la versió teatral de Reservoir dogs -existeix, i els hi aniria com a anell al dit- ja ni us ho explico.

← Tornar a La peixera