Nit d’estrena al Teatre Romea, i no és per menys, ja que presenta un monòleg a càrrec de Jordi Bosch amb “Partida d’escacs” a partir del llibre de Stefan Swein.
Entrem en el joc de la ment humana, que a partir de la combinació de fitxes blanques i negres entrem en un joc de regles que la ment humana a vegades no és capaç d’entrar. En aquest monòleg podem veure com els personatges juguen entre el blanc i el negre a més de tot el ventall dels grissos existent en la seva pròpia existència.
Un cop hem vist els personatges de l’obra, Jordi Bosch ens desvetlla a poc a poc les diferents cares dels diferents jugadors d’aquesta obra. A més d’explicar-nos de manera magistral una partida d’escacs com una retransmissió d’un partit de futbol, vam entrar de mica en mica a la partida en qüestió. Ens atrapa amb la seva veu i amb el seu moviment.
Amb les històries dels dos jugadors, ens van indicant en essencia el seu deteriorament i la seva pròpia obsessió dintre del seu calvari (la detenció per part dels nazis, el seu captiveri i l’interrogatori psicològic a que el sotmeten). Aquesta obsessió la reflexa Jordi Bosch en tot moment, possant-se en la pell de tots dos jugadors i personatges de l’obra.
El muntatge juga de forma magistral amb les llums, amb l’espai i en el pocs recursos que té a escena. La representació de les jugades amb dues cadires que tenim a escena en tot moment. Fins i tot en el moment que ens explica la història del campió mundial d’escacs a partir d’unes il·lustracions que en un primer moment distreuen però que al final la veus com part integra de la història.
Confesso que he llegit el llibre un cop he vist l’obra de teatre i m’ha apassionat encara més. Encara que la novel·la és breu, dóna molts motius per reflexionar una vegada he vist l’obra.
Podeu veure la recomanació sencera a l’enllaç