La Norma de l’Extinció és un còctel d’il·lusió, treball ben fet, risc, exploració teatral i encert. Una beguda que passa suau però amb matisos suficients per a poder-los assaborir. L’obra original de Txékhov (Platónov) és sacsejada amb tal destresa que conserva tota l’aroma i l’ànima. El ritme és constant i es serveix amb petites dosis de genialitat.
Els personatges viuen una nit boja plena d’alcohol, amor, trobades inesperades i decisions difícils. Són joves i s’ho passen bé (molt bé) però el futur ràpidament esdevé present i esquivar-lo es fa impossible.
Tot i la durada, no embafa ni emborratxa. Feta per una companyia jove que de ben segur que aconseguirà, entre els seus espectadors, uns quants addictes.