Hamlet al multivers denunciant la precarietat dels artistes

La nit dels mons és un espectacle de Cia La Salamandra que parla, d’una manera molt propera, de la lluita constant que tenen moltes persones per continuar fent art. És una obra que reflexiona, amb humor i una mica de caos, sobre què significa voler ser artista i sobre totes les inseguretats, dubtes i ganes de tirar endavant que això comporta. La història comença amb una companyia de teatre de Barcelona que està assajant una comèdia basada en Hamlet. Però la nit de l’estrena tot es torça: res funciona, els nervis s’enfilen i la pressió és enorme. Enmig d’aquest desori, l’actriu que interpreta Hamlet, Núria Florensa, supera els límits de l’ansietat i descobreix, de sobte, que pot viatjar per diferents universos paral·lels. A partir d’aquí inicia una aventura esbojarrada buscant un món on, finalment, l’obra surti bé. La Companyia Salamandra ja va demostrar que sap jugar amb la fantasia i els codis dels videojocs amb “Isekai, història d’un segrest”, i aquí ho torna a fer amb molta habilitat, traslladant aquesta mirada juganera i creativa al territori dels universos alternatius dels còmics. Amb “La nit dels mons” juguen de nou i l’espectador ha de saber jugar i entrar amb el joc. És la forma més fàcil per entrar-hi sense dificultat. Aixó no vol dir que sigui un espectacle, millor que dir obra de teatre, per un públic freaky o un públic adolescent. Podem veure com l’obra de Hamlet amb un repartiment de vampirs, d’elfs, amb el monstre de Frankestein, naturistes, … Diferents multiversos que fan riure amb ganes. És una proposta divertida, vital i alhora emotiva, que juga amb el multivers per parlar del que és realment essencial: la passió per l’art i la necessitat de continuar creant, encara que tot sembli anar en contra. Uns 90 minuts divertits en què entres de seguida en el joc de la Cia. Salamandra i en gaudeixes de valent. L’obra és fresca, àgil i plena de complicitats amb el públic, fent que l’experiència sigui molt agradable i sorprenentment rodona. Alhora, aquest to lleuger serveix per visibilitzar la precarietat dels artistes, la diversitat de feines que han d’assumir i la lluita constant per mantenir viu el seu somni: crear i omplir una platea amb la seva pròpia obra. Pots veure la resta de la meva opinió a l’enllaç