La niña gorda

30/12/2018

Rusiñol fa un exquisit ús de la llengua catalana

Jordi Oriol es vesteix de narrador i es converteix en la veu del mateix Santiago Rusiñol. Amb un magistral domini de la narratòria dota el text de vida pròpia. Els seus gestos, la seva modulació, i la seva capacitat de transmetre, ens fa arribar la història de La Niña Gorda.

Una història que explica la vida de la filla d’un lliurepensador alcohòlic, una criatura que en néixer pesa més de set quilos, que creix de forma desproporcionada llegint els fulletons sentimentals que el seu pare distribueix per entregues, i que acaba sent exhibida en un teatre de barraca. Totes les persones que l’envolten s’aprofiten de la seva gran ingenuïtat i de les seves grans mides, per treure’n un rendiment econòmic.

Amb aquesta obra, Rusiñol va voler fer una àcida paròdia de La Ben Plantada (una dona símbol que s’exhibia com una representació de totes les virtuts catalanes) d’Eugeni d’Ors enfrontant-se cruament a l’idealisme noucentista.

També és un al·legat a descriure com la societat és molt reticent a acceptar persones que són “diferents” i no solament com en aquest cas de “gegantisme”, sinó “diferents” en qualsevol altre aspecte. Ens mostra com arribem a ser de cruels quan mirem al “diferent”.

Una posada en escena on únicament veiem a Jordi Oriol i un tamboret, situats en una enorme càmera negre buida, i on només una pianola (un magnífic Steinway) apareix a escena, com si tingués vida pròpia, interpretant tres peces musicals: uns fragments de Oui-oui i de Bric a Brac, ambdós d’Enric Clarà, i la Mort d’Isolda de  Tristan i Isolda de Richard Wagner, arranjat per Franz Liszt.

Una peça que requereix per part nostra d’una enorme concentració, perquè és tal el ritme que imprimeix Jordi Oriol al text que no permet ni un segon de desconnexió sense el perill de perdre el fil de la història.

Un muntatge que posa l’accent en l’ús de la llengua catalana que feia Rusiñol, en un text d’una gran riquesa fonètica i farcit de barbarismes com fanomenu o meridianu.

Una proposta que a nosaltres ens ha agradat molt.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ


Tot el que necessites per anar al teatre

La niña gorda

La niña gorda

La niña gorda, de Jordi Oriol a partir del text de Santiago Rusiñol, dirigida per Xavier Albertí

Celebrada com una de les millors novel·les catalanes de la primera meitat del segle xx, La ‘Niña Gorda’ fa una àcida paròdia de La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors. Amb aquesta obra, Rusiñol s’enfronta cruament a l’idealisme noucentista, que pretenia posar les bases d’un nou Estat sense tenir en compte les misèries amb què malvivia una gran part de la societat catalana.

Sinopsi

Filla d’un lliurepensador alcohòlic i amb una educació sentimental a base d’exaltats fulletons sentimentals, la niña gorda és una càndida criatura que acabarà sent exhibida com una atracció de circ per la magnitud de les seves carns, rodejada per un món sòrdid que alimenta contínuament la seva ingenuïtat per obtenir-ne un rendiment econòmic.

Fotos

La niña gordaLa niña gordaLa niña gordaLa niña gordaLa niña gorda

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Que no se m’entortolligui la paraula per agrair la fantàstica estona que hem passat veient aquest muntatge amb una gran interpretació de Jordi Oriol que amb un magistral domini de la narratòria, dota el text de vida pròpia. Assegut, aixecat, tirat per terra, amagat… així narra la historia aconseguint cridar la nostra atenció i tenint-nos enganxats durant una hora. A mi m’ha agradat molt. La ressenya completa a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/01/04/la-nina-gorda/

    04/01/2019

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui a la Sala Tallers del TNC he estat veient aquest monòleg basat en la novel·la de Santiago Rusiñol i que dirigeix ​​Xavier Albertí. Ens parla d’una nena que ja en néixer pesava set quilos i conforme es feia més gran el seu cos s’anava engrandint i deformant. Amb l’arribada d’un domador amic dels pares decideixen muntar una caseta de fira i que aquest s’encarregui de mostrar-la al públic com un fenomen. Una crítica a la crueltat amb la qual es tracta els que són “diferents”. El començament m’ha semblat atraient però a mesura que avançava cada vegada es em feia menys interessant el que escoltava fins arribar a fer-se pesada i avorrida. Amb això no vull desmerèixer la interpretació de Jordi Oriol que m’ha semblat correcta i valent perquè memoritzar aquest text sense pausa durant 60 minuts és encomiable. Un espai escènic nu i com a únic element una banqueta i una pianola que surt en tres ocasions per tocar dues peces de Clarà i una de Wagner. Com ja he dit he sortit força decebut, potser no era el meu dia.

    23/12/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Un monólogo sobre el poder patriarcal sobre la mujer. En este caso sobre una niña. Una niña que nace ya con sobrepeso y a medida que va creciendo su tamaño se vuelve colosal.
    Sus padres para sufragar gastos deciden mostrar a la niña en un circo. Como una atracción de feria. Pero esto sólo será el principio de la desgraciada vida de la niña gorda.

    Personalmente el monólogo se me ha hecho un poco pesado a pesar del buen hacer de Jordi Oriol y de la maravillosa sorpresa que ha sido el piano.
    Pienso que la obra hubiera ganado enteros interpretándola como una obra de teatro en lugar de comonun monólogo del texto de Rusinyol.

    20/12/2018

Articles relacionats