Tot el que necessites per anar al teatre

La néta del Senyor Linh: La inocencia de un drama

La néta del Senyor Linh
15/12/2021

Philippe Claudel dedica el seu llibre “La petite fille de Monsieur Linh”a tots els Senyors Linh de la terra i a les seves netes.
La néta del senyor Linh és un projecte europeu. Una idea compartida per Temporada Alta i traduïda al català per Sergi Belbel.
És un homenatge escrit de manera senzilla, gairebé infantil, sobre la crueltat de la situació del refugiat. Una manera d’escriure sobre l’enyorança del país que has deixat enrere com mai havia imaginat que es podia fer. Feia temps que una obra de teatre no m’arribava tan endins amb aquesta força colpidora de la innocència.
El senyor Linh, portant a coll a la seva neta descobreix el desconegut, les olors i els gustos sense els colors ni els perfums del seu país. Ell està a milers de dies d’una vida que va ser plena i deliciosa, a un poblat de no més de 12 famílies en una casa de bambú amb l’olor dels focs que els escalfa i els dona vida. “Es com venir al món una segona vegada” diu Linh envoltat de tot el que li es desconegut. El seu país són únicament uns retalls de records i de somnis que només viuen al seu cap de vell cansat.
Lluís Homar en aquest monòleg sap transmetre el sentiment del vell Linh amb respecte i tendresa. Ell és el vell que porta a la seva neta en braços i que la serra amb força perquè ningú li prengui. Ella li ha donat forces per deixar enrere la mort i la destrucció, per ella ha marxat, ell s’hauria quedat a formar part del seu passat i de la seva història. Per ella va agafar el vaixell i ha seguit la ruta de molts refugiats tot i que no comparteix res amb ells ni amb la ciutat estranya que els acull. Per ella canta la cançó de bressol que canten les mares al seu país
Toujours il y a le matin
Toujours revient la lumière
Toujours il y a un l’endemain
Un jour ce toi qui seras mère
A la ciutat estranya hi troba un amic que li parla una llengua que no entén però hi descobreix el valor d’un gest, una mirada o una mà sobre l’espatlla. Són dues ànimes solitàries que enyoren el passat i es troben en la necessitat de la companyia.
A l’obra et manté l’intriga fins al final la qual cosa no passa en la novel·la que et va donant pistes freqüents del drama del senyor Linh. En aquest sentit el resum i la direcció del belga Guy Cassiers, tot i ser absolutament respectuosa amb el text, li ha donat un punt teatral que la fa més interessant. És impecable.

← Tornar a La néta del Senyor Linh