La invasión de los bárbaros: No hem avaçat gens

La invasión de los bárbaros
3/07/2022

Un text sobre la Memòria històrica que es centra en les ferides mai tancades de la Guerra Civil. Veiem que tenim dues escenes que succeeixen finalitzada la guerra i als anys 80. Personatges que inicialment no tenen lligams entre ells. El primer que podem veure és que el temps no sembla avançar, estem com a la postguerra. Tot es repeteix i l’únic que queda és el dolor

Ha finalitzat la guerra, és l’any 1939 a València. Una conservadora del Museu del Prado interrogada per un franquista interrogant-la per un quadre desaparegut. A l’altre costat en un poble de València l’any 2009 una dona d’una fundació parla amb l’alcalde per un tema de la memòria històrica.

Veiem les escenes com van d’una època a l’altre, i en aquest cicle hi ha un audiovisual que ens torna al quadre “desaparegut”. En aquestes transicions ens anem adonant cap a on anirà la història.

Els quatre actors estan magnífics. Tant en paper de víctima com el de botxí, són els que més t’enamores pels moments de tensió que viuen. Tota la violència que desprenen (física com verbal) i aquella sensació del protagonista que tot i ser botxí creu que és una víctima més.

Una obra que s’hauria de veure molt més, i no només a Barcelona (ja no dic Catalunya o València, d’on venen) sinó a la resta de l’estat i que s’obrin els ulls.

Podeu veure la meva opinió al següent enllaç

← Tornar a La invasión de los bárbaros