La importància de ser Frank

11/07/2018

Una obra per refrescar-te al teatre

Ja fa uns dies que vaig poder veure la nova versio que s’ha fet de La importància de ser Frank. Amb un èxit al TNC, ara torna a la cartellera barcelonina per tots aquells que ens hem perdut aquesta obra.

Vaig acudir a una prèvia en petit comité abans de la seva estrena (o reestrena) i la resposta del públic va ser general, una obra que emociona i agrada en molts sentits.
Aquest cop tenim durant aquests dies del Grec 2018 i de xafogor constant una obra per poder riure sense deixar que ens faci reflexionar i criticar la societat.

Les aparences socials i els embolics en clau musical, però no patiu no es pasen tota l’estona cantant. Una adaptació musical d’aquest text, amb composicions fresques i alguna que et quedes taral·lejant al finalitzar la funció. Els número musicals i les coreografies flueixen i encaixen a la perfecció amb l’argument de l’obra.

Amb les entredes exhaurides durant el seu pas pel Teatre Nacional i amb el bon treball que actualment té la Brutal entre les mans, ha poder anar directament al Poliorama.

A més podeu llegir l’opinió completa a l’enllaç 


Tot el que necessites per anar al teatre

La importància de ser Frank

La importància de ser Frank

Espectacle guanyador de 3 Premis TB de la temporada 2017-2018 en les categories de: Millor espectacle, Millor actriu de repartiment (Laura Conejero) i Premi Revelació (Paula Jornet).  

David Selvas dirigeix a Laura Conejero, Jaume Madaula o David Verdaguer en una de les obres més conegudes d’Oscar Wilde al Teatre Nacional de Catalunya

La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde va quedar arruïnada sobtadament amb la condemna a dos anys de presó que l’acusava d’indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia.

L’escriptor, que no es refaria d’un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d’una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d’aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle xx.

Fotos

La importància de ser FrankLa importància de ser FrankLa importància de ser Frank

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Josep M. Badia

    A banda que és HILARANT, el punt és… hi pot haver una millor manera de veure l’obra d’Oscar Wilde que Selvatitzada?… vull dir, algú podria haver dirigit una adaptació millor? llegir les intencions de l’autor i traduir-ne l’obra a la sensibilitat actual, convertir la frescor en rauxa i flipar amb els aforismes, el cinisme, els girs, el ritme esbojarrat… i la pàtina de crítica social. No se m’acut ningú. Penso en el musical de “Mucho ruido..” però no, a “La importància…” tot existeix per vehicular l’obra, per portar-nos-la; la música. el casting….la Co-ne-je-ro.
    Aneu-hi.

    12/08/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Se’ns va escapar del TNC però avui i pels pèls perquè demà és l’últim dia, hem pogut gaudir i molt al Poliorama d’aquesta adaptació i direcció de David Selvas d’aquesta obra d’Oscar Wilde. L’altre dia en una opinió que vaig escriure deia que un text em semblava carrincló, i avui d’aquesta obra dic tot el contrari, I si em diguessin que està escrit en l’actualitat, m’ho creuria tot i que és molt anterior al que abans feia referència . No cal explicar la trama crec coneguda per tots, embolics amorosos però amb un rerefons de denúncia de la hipocresia i les mentides de la societat. La posada en escena i l’escenografia que suposo s’haurà reduït per adaptar-la al Poliorama, m’ha semblat encertadíssima. I la interpretació de tots i dic tots, extraordinària tot i que m’agradaria fer un esment especial de Laura Conejero que està hilarant i només desitjava que sortís de nou a escena. Magnífic així mateix tota la part musical i les composicions de Paula Jornet. Hem gaudit de valent i l’hora i quaranta-cinc minuts han passat en un tres i no res sense parar de riure.

    05/08/2018

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Una divertida història que reflexiona sobre les aparences socials, però el més interessant és com s’ha portat a escena sota una direcció afinadíssima de David Selvas que ens presenta una excel·lent adaptació fidel i respectuosa amb el clàssic però en versió musical, amanida amb un ambient a lo La La Land que funciona, plena d’energia i molt, molt divertida, on hi incorpora cançons originals interpretades en directe i sense escarafalls pels propis actors. L’espectacle, que flueix sense problemes i t’enganxa des del primer minut a través de la complicitat, compta amb un repartiment excel·lent que fa un treball coral que sorprèn per les interpretacions brillants i lluminoses de tots ells. És complicat destacar-ne una per sobre de les demés. Química a borbollades entre tot l’elenc.. Val molt la pena!! I si voleu saber-ne més, podeu llegir la ressenya completa a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/06/01/la-importancia-de-ser-frank/

    01/06/2018

  • 12345

    Mario Zapa García

    La importància de ser Frank: La Brutal lo vuelve a hacer

    Poco se puede decir más de lo que se ha dicho ya sobre una de las cumbres de Oscar Wilde, La importancia de llamarse Ernesto, y lo que significó posteriormente en su vida.
    Es una de las obras cómicas que mejor retratan la hipocresía y las apariencias de cualquier sociedad y momento (es lo que tienen los clásicos) y que con sarcasmo y un humor inteligente, esconden una crítica despiadada.

    Para cualquier buen teatrero que se precie, ir a ver la obra o leer el libreto, aunque sea más de una vez, asegura momentos de diversión y reflexión. Aún tengo por casa la primera edición de la primera traducción al castellano de The importance of Being Earnest realizada por Luis Antonio de Villena, y que acudiré de nuevo a ella y colocaré a su lado esta versión y traducción de Cristina Genebat y David Selvas.
    Porque la productora de La Brutal, vuelve a agotar las entradas en la Sala petita del TNC antes del estreno y vuelve a dar en la diana con esta versión fiestera y sesentera del clásico de Wilde. La Brutal hace mucho tiempo que es sinónimo de buen teatro y de buen gusto por el teatro, la versión actualizada del Don Joan de Moliere, Sacrifici de Sergi Pompermayer, La Treva de Donald Margulies, la más comercial Vides privades de Noël Coward, La lista de Jennifer Tremblay, son entre otras, claros ejemplos de una forma de hacer que conecta a la perfección con público y crítica.

    Aquí nos presentan una excelente adaptación fiel y respetuosa con el clásico, aderezada con un ambiente a lo La La Land que funciona, que no chirria en ningún momento, aunque pueda parecer a priori naif, que fluye sin problemas y que engancha desde el primer minuto a través de la complicidad.

    Porque hay complicidad y mucha entre Miki Esparbé y David Verdaguer, porque la hay en los números musicales, en la coreografía, en la música original, porque los enredos siguen funcionando con gran agudeza y frescura y todo encaja en el elenco del reparto, con Mia Esteve, Paula Jornet, Paula Malia y Norbert Martínez.

    Pero por encima de todo sobresale Laura Conejero, porque es aquí quizás, su primer papel que se nos presenta ya como la gran dama del Teatro que es y en que se está convirtiendo. Porque cuando ella está en escena, todo gira en torno a ella y nuestros ojos no pueden dejar de mirar.

    Cada aparición de esta Lady Bracknell de Conejero debería de ser aplaudida en pie por el público, eso que tanto nos cuesta hacer en Barcelona, cada gesto, cada mirada, cuando habla, cuando calla, y cuando canta y baila, ya te enamoras incondicionalmente de ella si no lo has hecho antes.

    Porque al final se trata de eso, la fórmula del éxito de La Brutal es enamorarte (o re enamorarte) las veces que hagan falta del Teatro, y deberían de sentar cátedra con la manera que tienen de realizar las transiciones de las escenas, porque aquí cuando pasamos de la ciudad al campo a través de la guitarra y el descaro de Paula Jornet, te das cuenta que estás vivo para ver esto.

    Y sales de la petita del TNC con unas ganas irrefrenables de bailar, reír y cantar “parlen i parlen…per parlar” y amar.

    Así sea.

    30/05/2018

  • 12345

    Mònica

    Una molt bona adaptació de l’obra d’Òscar Wilde, divertida, fresca i amb unes actuacions fantàstiques, especialment de l’actriu Laura Conejero.
    Les actuacions musicals aporten el to fresc a l’obra i destaca la veu de Paula Jornet. Una delícia!!

    25/05/2018

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Àgil i divertida obra d’Oscar Wilde.

    22/05/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Iba con las expectativas muy arriba!
    Entradas agotadas para todas las funciones antes de estrenarse, grandes actores, comedia musical de Òscar Wilde. La cosa pintaba muy bien!
    Y si… me ha gustado. Me he reído bastante (sobretodo con Laura Conejero en su papel. Sobreactuada y divina. Pero es que lo hace taaaaan bien. Imposible no reírse con ella).
    También destacar la gran composición musical de la obra. Las canciones me han encantado. Todos cantan bastante bien para no ser cantantes peeeero… me he enamorado de la voz de Paula Jornet. Maravillosa!!
    Así que ya sabéis… si queréis ver una comedia musical divertida y desenfadada esta es vuestra obra!!

    04/05/2018