Zum –Zum teatre és una companyia ja veterana dedicada al públic infantil. I dic veterana perquè les primeres obres que jo recordo daten de 1995 quan van fer “el Geperut de Notre Dame”. Des de llavors no han parat de fer teatre de qualitat dirigit a nens i nenes de totes les edats. M’atreviria a dir que per a tots els públics perquè hi ha aspectes per a tothom. El valor afegit de la Zum-Zum és la incorporació de valors al voltant d’un conte d’una manera entenedora i divertida. En aquest cas concret és el parlar d’aus extraviades, de refugi pels perduts, d’amor per la terra i els productes del camp, de l’estimació en la pobresa, del gaudi d’allò més insignificant o del perill de la riquesa sobtada. El valor afegit és utilitzar el teatre per incorporar dites i refranys que els més petits ja no senten ni entenen. És també sorprendre a cada moment amb el canvi de decorat i personatges.
El treball actoral de Ramon Molins ha anat creixent i madurant amb el temps. Sempre l’hem considerat un magnífic actor però en aquest cas ens hem quedat admirats de la seva imitació dels moviments d’un vell. El caminar, l’actitud corporal del vell granger no s’improvisa. És un treball d’observació de molts padrins i padrines, difícil d’interpretar i increïblement ben fet. La Begonya Ferrer ens ha meravellat, com sempre.
A la meva néta de 10 anys el que més li ha cridat l’atenció ha estat que el duetto Ramon-Begonya facin 6 personatges. I és cert. Utilitzant petits complements es converteixen de narradors a grangers i de grangers a veïns invasors i xafarders.
L’altra néta de 4 anys ens ha explicat a l’hora de dinar tota la història. Ho ha entès perfectament . Això també és mèrit de la Zum-Zum.
A mi m’ha cridat molt l’atenció l’escenografia de Joan Pena. Té un munt de detalls que no et permeten cap distracció, està cuidada i molt pensada, és senzilla però complexa, aparentment modesta però amb una gran quantitat de recursos per a cada escena que van teixint el fil de la història.
Amb nenes o sense, no us ho perdeu!!