Aquesta és una peça molt especial, en el sentit que en principi no saps per on agafar-la perquè res és “normal” i et preguntes “però que fot aquesta gent”?, però a mida que l’obra avança i comences a entrar-hi t’adones… t’adones de moltes coses, entre elles que hi famílies en que tots són uns pringats i que veure’s obligat a emigrar és una merda. La direcció de pere Puig és molt bona, i no ha de ser fàcil entendre la peça per tirar-la endavant. Jo la vaig verue fa més o menys un any i espero que la facin igual, sense canvis perquè ja estava molt i molt bé.
Crítica completa » http://bit.ly/1BynaNe