La col·lecció s’inscriu en la primera etapa de l’obra de Pinter, per la qual cosa sembla que encara s’estaven assajant alguns dels trets més característics del seu estil: els diàlegs inconclusos, els silencis, el joc entre veritat i mentida… En obres posteriors, com La traïció o Vells temps, apareixeria de nou el tema de la infidelitat però sempre com un element que en fa disparar d’altres. A l’obra que ens ocupa, en canvi, no s’acaben de veure els danys colaterals del suposat engany, i suposo que la direcció d’Albert Prat no ha acabat d’extreure tot el suc a una peça tan etèria i esmunyedissa com aquesta. La interpretació és un altre dels esculls, ja que no tothom sap omplir els silencis… potser una de les assignatures més complicades per a qualsevol actor. Sigui com sigui, crec que val la pena acostar-se a la Beckett, ja que els espectadors descobriran un text poc conegut de l’autor i també a la Companyia La Ruta 40, que en els últims temps s’està guanyant un nom dins del nostre panorama teatral. La temporada passada, sense anar més lluny, van ser els responsables d’un dels èxits sorpresa, El llarg dinar de Nadal.
Enllaç copiat!