Tornem a la Badabaloc per veure una nova peça de teatre argentí. Aquest cop Kinderbuch de Diego Manso que ha dirigit a l’actriu argentina Belén Blanco. El record de Hedda Gabler és constant i tal com va comentar Diego Manso posteriorment, hi ha molts elements que ens recorda aquesta obra.
Dir que el text és bo es quedar-se curt, però el que realment atrapa és la interpretació de Belén Blanco. No hi ha paraules per descriure la força de Belén d’inici a final. Diego Manso ha escrit un monòleg que atrapa, però Belén el viu intensament per evocar aquesta persona a la vegada víctima i victimària tal com ens va descriure en un petit diàleg amb els protagonistes.
En el treball de Belén podem veure com la protagonista queda asfixiada per tot el que l’envolta i que l’únic que vol és respirar aire pur. Sortir d’aquest cercle o blucle destructiu que està dins i que no té cap possibilitat de d’escapar-se fins al moment final de l’obra.
En sortir de veure l’obra veiem que tenim diferents capes, que no és una obra fàcil i que en sortir és millor comentar-ho per veure aquests revestiments que tenim en l’obra. La violència, la política, dictadors, xenofòbia, educació, maltractaments, …. i segurament que amb el temps anirà sortint altres.
Totalment recomanable, pensa que a les sales petites tenen més llibertat de programació i de vegades ens perdem moltes propostes que ens atrapen per no voler donar el primer pas.
Podeu veure tota la meva opinió a l’enllaç