Andrés Lima porta a l’escenari del Teatre Goya el clàssic de Herman Neville, una novel·la que està considerada un clàssic dins la literatura universal: Moby Dick. Una adaptació de la novel·la de Neville per part de Juan Cavestany que proposa a Josep Mª Pou com a capità Ahab, embogit amb la idea de matar a la balena blanca que li arrencà la cama.
Qualsevol lector habitual sap com de difícil resulta adaptar una novel·la i reconvertir-la a un text teatral. El repte, per tant, de convertir un clàssic universal de més de 600 pàgines en una obra de teatre de només 80 minuts és un repte considerable. Tot i això, el text de Cavestany compleix amb les expectatives i recull gran part de la profunditat del text de Neville
Aquesta adaptació dóna molta rellevància a totes les reflexions d’Ahab sobre la mort i la obsessió que la balena li suposa. Per a centrar-se en això, es redueix l’elenc a només dos arponers que acompanyen a Ahab. No es necessiten més. L’obra no tracta de reproduir l’argument de Moby Dick de manera textual i exacta, sinó que tracta d’adaptar la bogeria d’Ahab i tota la profunditat dels seus monòlegs sobre la mort i la obsessió.
Moby Dick tracta de quelcom molt més profund que una simple historia d’un arponer i una balena. Aquesta adaptació, amb Josep Mª Pou a la pell d’Ahab aconsegueix (amb una actuació superba) encarnar a un home boig que viu la mort abans fins i tot d’haver arribat a ella. Mitjançant parlaments extensos d’una bellesa poètica extrema (en ocasions potser massa retòrics) i un ajut impecable de la posada en escena i els recursos audiovisuals, cap espectador queda indiferent davant la balena blanca i l’arponer embogit que la persegueix.