Vam tenir coneixement de la Hattie Naylor al Festival Grec 2019, amb “Abans no es faci fosc” (Going Dark, 2012) protagonitzada per Míriam Iscla.
“Ivan i els Gossos” és un monòleg d’aquesta dramaturga britànica escrita al 2009 com a Podcast per un programa radiofònic i que va guanyar el Tinniswood Award com a drama original per radio. També va ser nominada al 2010 pels Olivier Awards for Outstanding Contribution to Theatre. A partir de llavors, s’ha representat per tot el món en format teatral i al 2017 Andrew Kötting dirigieix la pel·lícula, ”Lek and the dogs” sobre aquest text de Naylor.
Està basada en la historia real de Ivan Mishukov, en la Rússia de Yeltsin dels anys 90 quan la caiguda del comunisme porta a un capitalisme salvatge i a una desigualtat social amb extrema pobresa i misèria en alguns sectors. És una situació que no ens resulta estranya perquè es repeteix arreu i en molts moments de la història.
En aquesta ocasió la dirigeix Xavier Boada i la interpreta Pau Rosell.
En Pau representa un nen de 4 anys que es veu obligat a viure al carrer i és adoptat per una gossada. El treball interpretatiu d’en Pau és magnífic i no han triat un text gens fàcil. En la seva mirada veiem el nen petit que és, la seva innocència, la por, la soledat, la gana, la desolació i la desesperació però també la il·lusió i les ganes de viure. Tot ell és expressió i ens commou i emociona. Sobre una escenografia fosca i petita, l’Ivan corre, amplia l’espai i el converteix en una gran zona on hi ha racons per amagar-se en els que hi troba tendresa. Ell crida quan imita als adults, plora quan se sent sol, borda i udola al relacionar-se amb els gossos i manté un nivell interpretatiu excel·lent durant tota l’obra.
El text de Naylor és dur però en Pau sap transmetre l’esperança que hi ha al darrera. Amb aquesta obra ens demostra el gran actor que ja és.