La companyia Com un Llum ens presenta una peça sobre la depressió a partir de les cançons de la cantant i actriu mallorquina Clodine, que aquí es despulla emocionalment per submergir-se en una peça d’autoficció en forma de concert. Hi trobem reflexions sobre la inseguretat, l’auto boicot i la síndrome de la impostora, acompanyat de les visites al psicòleg, les trobades familiars o les vivències amb parelles poc encertades. Un compendi de situacions que es van desgranant entre cançó i cançó, com si fossin un subratllat musical a la història de la Cris.
En un espectacle com aquest, dirigit amb encert per Alícia Serrat, no podien fallar les cançons… i la veritat és que no ho fan. Tots els temes (Inútil, Hauries, Caic, Serotonina, Perfectament imperfecta) són aparentment senzills, però encomanadissos i gratament melòdics. L’estil folk que caracteritza a l’autora s’imposa aquí de forma clara i aclaparadora. Val a dir també que Claudia Nogués (Clodine) defensa molt bé la proposta, acompanyada amb encert d’Anila Padrós –molt divertida en el paper de l’amiga boicotejadora- i un Pau Oliver que com sempre la clava amb els seus diferents rols.
Crec que Inútil és una bona manera de parlar de les malalties mentals, molt diferent a altres propostes que hem vist els darrers anys. La música, l’humor i el format de concert juguen a favor d’una peça que troba en un espai petit el seu millor aliat. Potser es podrien haver embastat millor les escenes a nivell argumental, o bé treure més suc d’alguns personatges, però ningú podrà negar que estem davant d’un entreteniment excel·lent… amb un contingut més que necessari.