Estem davant d’una obra costumista, però també d’una comèdia negra que utilitza totes les armes que té al seu abast. Mort i família, aquests són els dos grans temes, units a la precarietat laboral i la crisi econòmica, una mica com a les grans pel·lícules neorrealistes rodades a Espanya en els seixanta (El pisito, El verdugo, etc.) Aquí la trama parteix d’un fet desgraciadament simple: un fill que per circumstàncies variades (un divorci, l’atur o una sèrie de deutes acumulats amb el banc) es troba en que no té diners per pagar l’enterrament del seu pare. L’humor es dispararà amb les solucions que van sorgint sobre la marxa, gairebé de forma improvisada. I és amb aquestes enrevessades situacions on la comèdia es ressent i acaba per escollir camins excessivament rocambolescos… i poc creïbles.
Però, sigui com sigui, aquesta nova obra de Carmen Marfà i Yago Alonso (els autors de l’elogiada Ovelles) triomfa per tenir una colla de situacions realment divertides, així com unes interpretacions de primera. Eduard Buch es posa a la pell d’aquest fill atribolat, un personatge que desprèn tendresa a la vegada que es va embolicant en situacions que el sobrepassen. I per descomptat no podem oblidar la interpretació de Teresa Vallicrosa, una actriu que sempre sembla estar un pas més enllà de la versemblança, però que en canvi et ven de forma ben creïble qualsevol personatge que se li posi al davant. Aquesta mare tan reconeixible i tradicional és, sense cap mena de dubte, un dels seus treballs més divertits.