Cinema, disfressat de “Teatre”

Inflammation du verbe vivre (Des mourants)

Inflammation du verbe vivre (Des mourants)
22/07/2017

Dones, herois i moribunds que en paraules de l’autor representen un paisatge de la vida humana que es desplega i parla de l’amor, del desig de grandesa i l’egoisme i de morir una vida que sigui bella. Un ambiciós projecte en tres fases agrupant les set obres de Sòfocles que s’han conservat.

En aquesta primera proposta del díptic DES MOURANTS, Wajdi Mouawad s’envolta d’imatges cinematogràfiques per a un viatge físic i metafòric a la recerca del rastre d’un heroi de Sòfocles en la Grècia d’avui.

La història original parla de Filoctetes, un guerrer molt poderós que ha estat abandonat a una illa deserta per Ulisses, a causa de la ferida purulenta que pertorba la resta dels soldats. Per recuperar l’arc del guerrer Ulisses envia a un adolescent, Neoptòlem, fill d’Aquil·les, que ha de guanyar-se la seva confiança amb mentides i afalacs.

En llenguatge cinematogràfic, de fet tenim la sensació que estem en una sala de cinema veient una pel·lícula sobretitulada, Wadji Mouawad ens explica com el va impactar la mort del poeta Robert Davreu que era qui estava fent les traduccions de l’obra de Sòfocles. El personatge decideix abandonar el projecte i emprèn el camí del suïcidi com única sortida al dolor per la pèrdua de l’amic.

L’espectacle salta de l’època de Pèricles a l’època actual, de la poesia visual a l’acció, de la pantalla a l’escenari. Wadji és l’únic actor que veiem a l’escenari entrant i sortint contínuament de la pantalla interaccionant amb la pel·lícula.

Una bona idea però que s’ha tornat repetitiva, molt repetitiva i fins i tot pesada. Potser amb una hora de menys la proposta hauria estat molt més que suficient.

Als deu minuts del començament un problema tècnic ha obligat a aturar la representació, que s’ha reprès amb tres quarts d’hora de retard, des de l’inici. En total han estat tres hores al “cinema”, fet que ens ha fet entrar ja cansats a la segona proposta i sense temps material ni per prendre un cafè.

Il·lusió i una certa “por” en entrar a la sala, decepció absoluta i avorriment infinit en sortir.

Si voleu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ

← Tornar a Inflammation du verbe vivre (Des mourants)

Enllaç copiat!