La suma de noms en un projecte artístic, més enllà del talent de cada un d’ells, no sempre significa un resultat escènic de gran qualitat. Fa falta que el conjunt de totes les aportacions tingui una coherència i estiguin ben coordinades per funcionar com una sola veu que elevi la història i la manera d’explicar-la. Aquest és, precisament, el gran mèrit i el principal valor d’Infanticida, un molt interessant monòleg musical ideat i protagonitzat per una fantàstica Neus Pàmies. D’entrada, l’actriu ha tingut l’enginyosa iniciativa de convertir en una òpera electrònica el colpidor text de la Caterina Albert, un concepte, sense dubte, original, sorprenent i, ja vist el resultat, apassionant. Per dur-ho a terme, ha comptat amb una audaç adaptació de Marc Rosich, i una emotiva i melòdica composició musical de Clara Peya, reconvertida en electrònica i barrejada amb un hipnòtic espai sonor en directe per Gerard Marsal. La direcció a càrrec de Marc Angelet, a més, sap treure profit de la gran actriu que és Pàmies, emocionant des de la senzillesa, potenciant la poètica del relat sense renunciar a la seva immersiva foscor. Finalment, Laura Clos acaba d’arrodonir aquesta petita joia amb un disseny d’escenografia molt suggerent i una il·luminació íntima i inquietant. D’aquesta manera és com totes les peces encaixen a la perfecció en aquesta inspirada producció que ha sabut arriscar i el resultat de la qual és, francament, satisfactori.
Enllaç copiat!