Tot el que necessites per anar al teatre

Hem vingut aquí a deixar les coses clares: Uns textos de Sagarra rabiosament vigents

Hem vingut aquí a deixar les coses clares
31/12/2017

Aquest dijous vam trepitjar i gaudir de la nova sala de Teatre La Gleva que va obrir portes al mes d’octubre. Un espai petit i acollidor que s’autodenomina “Teatre-Espai cultural”, obert al públic des de les 9 del matí com a llibreria, cafeteria, espai de lectura i tertúlia.

La iniciativa d’obrir el Teatre de la Gleva ha estat de la compositora i pianista Bárbara Granados, el dissenyador de llums Rafa Puig-Samper, el productor Juli Modesto i el periodista Albert de la Torre. La responsable de programar el Teatre de la Gleva és Júlia Simó Puyo.

HEM VINGUT AQUÍ A DEIXAR LES COSES CLARES, és un espectacle interpretat per dues actrius (Blanca García-Lladó i Clara Manyós) i un clarinetista (Jordi Cornudella) que han volgut parlar de Josep María de Sagarra. La direcció és d’en Jordi Oriol.

Els tres intèrprets són al funeral de l’escriptor, una foto presideix la sala. Al davant, una urna amb les cendres. Ells esperen en un racó a què tots els assistents ocupin els seus llocs. Formalment, interpreten una peça musical en honor del difunt, en Jordi toca el clarinet, la Clara l’acordió i la Blanca una peculiar percussió, però el que semblava un acte seriós, esdevé una altra cosa. En acabar la cançó esperen que algú digui unes paraules, no s’aixeca ningú, i ho fan ells, entrebancant-se amb les paraules i sense saber quin guió han de seguir.

La cerimònia pren una ruta, esbojarrada i divertida, a través de les paraules del mateix Sagarra, partint d’una selecció d’articles satírics publicats entre el 1929 i el 1936 al setmanari Mirador, i recollits al llibre “El perfum dels dies”.

L’espectacle es vertebra a través de set articles – Mestre en Gai Saber, Sobre l’inconformisme, Uns punys, una dama i un sacerdot, Hostilitat, Divagacions sobre la igualtat, Cactus i Sobre l’esperança – i alguns fragments curts d’altres articles.

El muntatge té moments molt brillants on els tres intèrprets parlen, canten, gesticulen, i interpreten amb una entrega absoluta. Fins a nosaltres arriba el seu entusiasme. S’estableix un alt grau de complicitat entre ells i nosaltres. Només podem dir bravo.

Un viatge per la nostra tradició, els nostres costums, les inquietuds com a catalans, a través d’uns textos que continuen rabiosament vigents 90 anys després de ser escrits. Un llenguatge d’una gran bellesa i el diàleg amb la música fan, de tot plegat, un espectacle rodó que mereix una vida més llarga.

El final, a tres veus sincopades,  ens ha deixat a tots bocabadats.

Si voleu veure la ressenya original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ

 

← Tornar a Hem vingut aquí a deixar les coses clares