Una reflexió sobre la relació mare-filla. Una idea fixa persegueix a l’autora, creu que la seva mare morirà de sobte, avui o demà, i ella es trobarà sola i no podrà fer el que fa ara amb ella i al mateix temps podrà fer coses que ara no fa, com retorçar-la, olorar-la o fer-li pessics.
Un monòleg que ja va ser presentat a l’Antic Teatre dins del Festival Grec d’enguany.
Visc amb la idea recurrent què la meva mare morirà en qualsevol moment i sense previ avís i de què, arribat el dia, no tindré amb què vestir-la. Enfoco la meva atenció cap a la seva aparença (i hi desvio el meu pànic): sé que res del que li posi li farà justícia, però ella ja no hi serà per portar-me la contrària o per protestar.
Una proposta que ens ha agradat, tot i que no ens ha sorprès, ja que es basa massa en la utilització de tècniques audiovisuals que últimament tothom fa servir en excés, com són les projeccions o les càmeres en directe; creiem que la proposta guanyaria molt si l’autora arribes als espectadors únicament amb la seva narració i la seva gestualitat sense mes.
Per veure l’apunt original, només cal clicar AQUÍ