Viatge a l’essència

Després d’aconseguir fer un treball rodó i precís, és complicat fer-ne una segona part. Sobretot, per les expectatives o la incredulitat que pot projectar una nova producció que segueixi la línia. Per això, la inspiració i la inquietud dels artistes és tan important per aconseguir l’objectiu de tornar a meravellar.

Sergi Belbel i Enric Cambray es tornen a unir en aquesta obra per desgranar el segon acte de Hamlet. Repassant les rèpliques d’uns i altres personatges, s’aprofita per fer una retrospectiva molt interessant al personatge i al text de Shakespeare.

El públic queda bocabadat davant el mestratge de Belbel per engranar el text del Bard amb la dissecció de l’obra i estructurar-ho amb humor i ritme. Combinar aquests elements i fer que sigui un espectacle amè que provoqui ganes de continuar sabent més de l’obra és molt difícil, però s’aconsegueix amb escreix.

Un escenari senzill i un Hamlet, en format monòleg còmic, que parla de tu a tu al pati de butaques i l’anima a participar en tot aquest descobriment dels secrets que amaga el text literari, son els únics elements necessaris per captivar i enamorar al públic.

A la primera part ja es va poder veure, però en aquesta és encara més evident l’enorme treball que porta a terme Cambray per enfundar-se en el personatge i mantenir-lo viu i latent, amb l’energia al màxim, durant dues hores. La seva destresa per navegar entre l’anàlisi del text i la contundència per recitar els passatges de la dramatúrgia és impressionant. És el seu Hamlet, divertit i presumit, qui, amb la seva pròpia posada en escena, hipnotitza a l’espectadora i la deixa atrapada en una experiència molt especial. Cambray, no hi ha dubte, és una bèstia escènica.

Conèixer el personatge principal i la seva història no és necessari, perquè el viatge al qual convida aquesta producció és, més que recomanable, necessari per poder gaudir del teatre en la seva essència més primerenca.