Hàbitat (doble penetració)
22/04/2018
Xarxes asocials

Veiem i escoltem els personatges a través d’una cortina transparent de plàstic. És una interferència, un obstacle per a la comunicació, perquè del què ens parla Hàbitat… és de la comunicació frustrada, de la incapacitat, malgrat tot, d’establir contacte real amb els altres, i de la paradoxa dramàtica a què ens enfrontem avui dia: en el moment en el qual la tecnologia més ha posat de la seva part per a connectar-nos, més difícil està essent la comunicació veritable.

Roger Torns ha pensat la posada en escena a partir d’aquesta paradoxa i de les conseqüències funestes que ja comencen a definir el signe dels nostres temps. Un escenari encaixonat entre dues cortines on cinc personatges miren d’enregistrar amb avidesa tot allò que diuen o que fan, com un intent (infructuós) de deixar constància de la pròpia existència. Als personatges els han convençut que cal acostar-se a la realitat fent-la passar pel filtre de la pantalla, de les taulestes, del mòbil… S’hi enfronten, doncs, indirectament, a una realitat ja transformada, retocada al nostre gust.

Actrius i actors entregats a la causa es posen en la pell, a flor de pell i sense concessions, dels protagonistes d’una generació que pateix perquè no sap com dir-se les coses, no sap com tocar-se ni com fer-se petons, que ha substituït la conversa pel monòleg o pel cop de puny.

Torns ha fet diana en tots els sentits perquè ha fet visible allò que sovint intuïm que està passant però que no som capaços de fer patent. Cal anar a l’Atrium, perquè aquests dies s’hi està fent visible l’invisible.

 

Tot el que necessites per anar al teatre

Hàbitat (doble penetració)

Hàbitat (doble penetració)

Hàbitat (doble penetració) és l’obra guanyadora del cicle de creació escènica DespertaLab 2018. Roger Torns recrea una analogia del que passa a la xarxa, on hi ha un excés de material bolcat sense filtres del qual és impossible estructurar un discurs general i global. L’obra parla sobre la necessitat de projectar-nos a crits per demanar que ens estimin, per sentir que formem part d’aquest món.

 

Sinopsi

Un artista presenta una escultura que presideix l’interior del nou edifici net, polit i llis que han edificat on abans hi havia el mercat. Un youtuber aclamat anuncia el seu suïcidi en directe. Una escriptora s’odia per estar treballant en una oficina compartida on no coneix a ningú. Dues noies es busquen per la xarxa en una aplicació de relacions esporàdiques. Una d’elles vol netejar-se, l’altre necessita estendre la rentadora que porta dos dies tancada. Una noia projecta en directe el seu viatge nocturn per la ciutat mentre busca què fer per no avorrir-se. Un adolescent fanàtic vol veure el suïcidi d’un famós en directe. Tot succeeix en una nit.  Tot succeeix a prop de l’edifici nou que han construït al barri, on abans hi havia el mercat.

«La moderna pèrdua de creences que afecta no només a Déu o el més enllà,  sinó també la realitat mateixa, fa que la vida humana es converteixi en quelcom totalment efímer. Mai no ha sigut tan efímera com ara. / Res no és constant i durador. Davant d’aquesta falta d’ésser sorgeixen el nerviosisme i la intranquil·litat. / Fins i tot les religions, en el sentit de tècniques tanàtiques que alliberen l’home de la por a la mort i generen una sensació de durada, ja no serveixen. La desnarrativització general del món reforça la sensació de fugacitat: de vida nua.» Byung Chul Han. La societat del cansament

 

Sobre el director

Aquest projecte és el resultat del treball final de carrera  de Roger Torns. «Vaig començar reunint un grup d’actors per elaborar una peça textual en col·lectiu. A partir de l’escriptura automàtica a contrarellotge volia que el discurs i la poesia afloressin sols a partir de la generació de material textual provocat a partir del caos, la immediatesa, el joc i la irracionalitat. Vam estar durant dos mesos fent sessions d’escriptura automàtica guiada fins que vaig tenir prou material, llavors em vaig recloure durant tot l’estiu per intentar entendre quines eren les necessitats discursives de cada participant i a partir d’aquí es va anar construint la dramatúrgia i la seva estructura fins arribar al text resultant.»

Video
Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Hèctor Fibla Ferrà
    12345

    La desorientació i ràbia de la joventut explicada amb poesia i esperit de transcendència.

    30/04/2018
Articles relacionats
El Tantarantana recupera 'Habitat (doble penetració)' i 'Masticar hielo'

El Tantarantana recupera 'Habitat (doble penetració)' i 'Masticar hielo'

11 Octubre 2018

El Teatre Tantarantana ha presentat en roda de premsa el retorn als escenaris de dos espectacles: Habitat (doble penetració) de produït per H.I.I.I.T i Masticar hielo. Els muntatges seran a la sala Baixos22 […]

Arrenca a la Sala Atrium el DespertaLab'18

Arrenca a la Sala Atrium el DespertaLab'18

12 Abril 2018

La Sala Atrium acaba de presentar la 4ª edició del Cicle de creació escènica DespertaLab que organitza conjuntament amb la Nau Ivanow. Es tracta d’una edició carregada de novetats que […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.