Si una cosa podem tenir clara després de veure aquest espectacle és que l’hàbitat del jovent actual no és només el carrer, o les discoteques, o els afters, sinó l’espai virtual que conformen les xarxes socials. Seguim tenint joves perduts, desarrelats o confosos, com en generacions anteriors, tot i que ara la impersonalitat de les noves tecnologies acaba agreujant o sobredimensionant els problemes. Davant d’aquesta premissa, un grup d’autors ha construït diversos textos que Roger Torns s’ha encarregat de dramatitzar i dirigir. El resultat té moments interessants i escenes visualment potents, però la creació grupal no ajuda a desenvolupar un projecte coherent ni sostenible. Tenim diàlegs crispats, situacions extremes, utilització de mòbils i tablets, molts crits… i fins i tot alguna cançó. Tenim també cinc actors prou esforçats (Diana Gómez, Georgina Latre, Maria Hernández, Jaume Viñas i Rafa Delacroix) i un espai escènic amb molt de sentit, però tot plegat resulta inconnex, sense ànima. Potser era un dels objectius del projecte, tot i que com a espectador no m’hi vaig acabar de sentir còmode en cap moment. Hem vist recentment altres propostes d’estil similar, fins i tot amb premisses molt semblants, que arribaven a connectar molt més i que transmetien un missatge més clar i entenedor.
Enllaç copiat!