Amb el temps, potser recordarem aquests anys com el moment en el qual el teatre català va començar, definitivament, a apostar per la producció de musicals de creació pròpia. Més enllà de la bona tasca que durant dècades ha fet Dagoll Dagom, ara més que mai, trobem a la cartellera una diversificació de petits i grans nous formats musicals amb segell de casa nostra, cosa que demostra que, a vegades, de la crisi i el patiment neix la creativitat més pura. Inspirada en la novel·la d’Alfredo Ruiz del mateix nom, Guapos & Pobres és un lament generacional (un altre) que retrata la realitat dels joves actuals que ja han acabat els estudis i, tot i estar ben preparats, no troben la feina que els agradaria tenir. L’espectacle recorda conceptualment Rent, un altre musical que també explicava les desventures d’un grup d’amics al llarg d’un any, tot i que aquest resulta molt menys fosc i tràgic. Musicalment, el muntatge és espectacular i, en aquest sentit, s’ha de reconèixer l’excel·lent treball del compositor Xavier Torras que ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies. Tanmateix, tot el repartiment fa una feina esplèndida, mantenint un nivell tècnic i vocal al qual no sempre estem acostumats. Malauradament, la història no acaba de ser tan divertida com caldria. S’expliquen moltes trames de molts personatges diferents en poc temps i no totes tenen prou interès ni queda espai per desenvolupar-les. Potser caldria haver fet una aposta més gran i dividir l’obra en dos actes més llargs amb una pausa al mig. O, al contrari, reduir el nombre de personatges. En qualsevol cas, la proposta aconsegueix moments molt emocionants i ens mostra un Ivan Labanda pletòric. La seva evolució com artista és, francament, impressionant.
Enllaç copiat!