No hi ha res més sa que riure’s d’un mateix, i Gabriel Córdoba damunt de l’escenari ho fa sense vergonya ni pudor.
La història del noi de Múrcia, gai i amb aspiracions artístiques, que aterra a la gran ciutat, ens fa riure sense complexos, perquè ell és el primer que se’n riu, però des de l’afecte i el respecte. I així nosaltres també podem riure, d’ell, i de nosaltres.
Un monòleg que respira veritat i molt sentit de l’humor. I s’agraeix, perquè és molt necessari sempre, i més ara, en temps de pells massa fines, que s’ofenen ràpid, perquè no s’accepta la crítica o la diferencia.
Gabriel Córdoba aconsegueix des del primer moment una connexió total amb el públic, que entregat, el segueix durant tot l’espectacle.
Un monòleg que s’atreveix a tocar el tema de l’homosexualitat sense manies, tractant-lo com un tema més, que al final és l’única manera de normalitzar quelcom que no té res d’extraordinari. Només des de la normalitat més absoluta podem reivindicar la igualtat.
Us recomano anar a passar una bona estona rient de Múrcia, dels catalans, dels gais, i de les superstars. I a més de propina podeu reflexionar una mica… que mai va malament.