La Perla 29 ens ha ofert aquest estiu una Filumena Marturano que ja ha estat nominada pels premis Teatre de Barcelona.
Tot i que Eduardo De Filippo ha estat portat a l’escena catalana amb títols com “La gran il·lusió” (1988), “L’art de la comèdia” (1992), “la Filumena Marturano” (1995) “Dissabte, diumenge i dilluns” (2002) o “Questi fantasmi” (2010) i algunes altres, ha estat injustament poc representat en comparació amb altres dramaturgs del segle XX tot i ser un dels autors més prolífics del segle passat.
Vam tenir l’oportunitat de veure en streaming un assaig obert de l’obra. Em va sorprendre i fascinar la manera de dirigir de l’Oriol Broggi. Aturava la representació amb gran discreció com demanant perdó, suggeria més que corregia i demanava opinió a tots els intèrprets sobre una frase determinada d’algun d’ells. Aquesta direcció tan acurada i participativa fa que el resultat de l’obra de Filippo sigui impecable.
Broggi que a demés de director és l’escenògraf de la peça, belluga la preciosa sala de la Biblioteca amb el seu mestratge habitual. Amb un immillorable aprofitament de l’espai crea una disposició escènica que permet una entrada pel servei i la possibilitat de pujar a la part noble de la casa Soriano. Des dels mobles fins a la il·luminació́ de Pep Barcons tot embolcalla elegantment les paraules d’Eduardo de Filippo.
Com moltes obres d’aquest autor, Filumena és una peça còmica però també dramàtica. Com és habitual en ell, és capaç de mantenir tota l’estona la comicitat i fer a la vegada una crítica punyent del paper de la dona a principis del segle passat. Filumena, ex prostituta i mantinguda per un acabalat napolità és menystinguda, humiliada i tractada com a serventa durant 25 anys durant els quals ha ajudat d’amagat als seus fills amb els diners de Domenico. Ell, mentrestant, va tenint altres amants més joves i ella trama la seva venjança fent veure que s’està morint i el fa casar “in articulo mortis”. Com si fos la Caballé cantant la seva famosa Casta Diva, el monòleg de la Filumena (Clara Segura) explicant els motius del seu engany, va fer un silenci a la sala que es podia tallar. Era tal l’emoció que va provocar la seva magnífica interpretació que en un teatre d’òpera, el públic hauria demanat un bis.
Tot i que és una obra de Prima Donna, Enrico Ianniello, broda el paper d’amant, marit enganyat i d’home ric napolità. El treball de la parella és formidable.
Els fills que apareixen més tard són Jordi Llovet (el camiser elegant), Josep Sobrevals (l’obrer honest) i Sergi Torrecilla (el poeta insegur). Els demés intèrprets secundaris són l’advocat (Xavier Ruano), Eduard Muntada, Montse Vellvehí i Carla Vilaró. Tots mantenen de manera brillant la força còmica i dramàtica de l’obra. Marissa Josa, la mare a “La reina de la bellesa de Leenane” és ara la criada fidel, eternament agraïda a la senyora que la va agafar al seu servei en un moment de molta necessitat.
Broggi treu profit de tot i de tothom fent que la peça sigui més fresca i participativa. Fins i tot ell mateix o els tècnics des de la seva cabina intervenen en algunes escenes.
A l’aire queda el final de La Filumena. Resta obert a cada un de nosaltres. Podem tornar-hi i pensar tants finals com ens plagui. Al setembre hi tornen.